Dos anys després de la copa del món de futbol, el Brasil torna a ser l'epicentre de l'esport mundial gràcies als Jocs Olímpics d'estiu. En les últimes dècades, aquest país sud-americà ha tingut un notable creixement econòmic. Però, malauradament, aquests diners no s'han repartit equitativament. No només l'economia del país es mostra inconsistent, sinó que les desigualtats socials persisteixen. N'és una mostra el repartiment de la riquesa: el 20% de la població acapara el 80% dels recursos. No es pot passar per alt la inestabilitat política, els casos de corrupció i el malestar social per unes obres faraòniques que s'han encarit molt. Tot això ha comportat la disminució dels recursos dedicats a serveis socials, sanitat i educació. Per tot plegat, el Brasil no s'hauria de fer càrrec d'aquest fastuós esdeveniment. Ateses les circumstàncies, hom considera que l'organització dels Jocs és un fet notablement injust. És clar que un dels grans perills que amenaça l'esport és la seva manipulació governamental i mercantilista.

L'esport espectacle també pot ser una versió postmoderna del panem et circenses (Juvenal), un nou opi del poble (Marx) que desactiva la consciència sociopolítica de les persones. És innegable que els Jocs s'han convertit en quelcom molt diferent del somni projectat pel seu fundador, Pierre de Coubertin. Massa sovint el COI és un niu d'intrigues dominat pels poders polítics i econòmics. Malgrat que una part important de la població es mostra disconforme amb els Jocs, Rio de Janeiro no ha seguit l'exemple de Toronto. En aquesta ciutat canadenca es va crear un grup, Bread Not Circuses, per tal d'evitar que s'hi celebressin els Jocs Olímpics del 2008. Aquest moviment anti-olímpic plantejava que els diners s'havien d'invertir en sanitat, habitatge, seguretat social i medi ambient. Calia destinar-los a necessitats (bread) en comptes de dilapidar-los en festivals esportius luxosos (circuses). Per coses com aquesta, el país de la bandera amb una fulla d'auró és un dels països més civilitzats del món. Quelcom diferent passaria amb el Brasil. Els seus mandataris no haurien fet honor al lema que apareix a la seva bandera: Ordem e progresso.