DILLUNS 1.

D'acord, tot això podria semblar un pur joc retòric. Però no ho és. N'hi ha proves. Ho hem vist en la seva etapa al Barça, s'ha comprovat en els seus tres anys al Bayern de Munic i ara, com va passar inicialment al Barça i al Bayern, tenim els testimonis del jugadors del City. Carles González ho va recollir en un reportatge dimarts en aquest diari. “En les primeres setmanes he après més que en tota la meva carrera. Sona fort, però és així”, diu Fabien Delph. “Està aportant idees noves i el seu estil propi. Tot és diferent”, afirma Iheanacho. “És el mànager ideal per a qualsevol tipus de jugador”, declara Clichy. Tanta fascinació no pot ser només propaganda, que sobre Guardiola també se'n fa, a pesar d'ell mateix i a vegades massa.

Jo tinc la meva versió del que passa amb Guardiola i que no passa, almenys en la mateixa mesura, amb altres entrenadors. Per mi, l'únic que passa és que Guardiola, com a entrenador, el que fa amb els seus jugadors és parlar-los directament perquè entenguin el joc, perquè comprenguin el futbol. Entendre per què passen les coses ajuda a fer que passin. Hi ha pocs futbolistes que comprenguin el joc. I no tots els entrenadors l'entenen. I cada vegada menys periodistes (com també assenyalava intel·ligentment Martí Perarnau en un article recent). La majoria dels entrenadors prefereixen instruir els futbolistes amb uns quants conceptes tàctics. Més des de la memorització i la disciplina que des de la comprensió i la iniciativa. Per això els futbolistes de Guardiola tenen aquest sensació de “cosa nova” i aquesta percepció de millora.

Però tot això no és, com pretenen alguns que són més guardiolistes que Guardiola, que el tècnic català sigui millor ni pitjor que els altres. Ni que la seva manera de concebre el futbol garanteixi guanyar més que una altra. Simplement, és la seva manera, inspirada en el millor de la història del futbol, expressada de manera creativa i amb un fons que fa que la seva obra sigui perdurable, més enllà del palmarès. Només hi ha una cosa que fa que això sigui trist: que sigui contracultural en lloc de ser el corrent majoritari.