Serà cosa de la falta de fons físic, però el cas és que arri­bem a Rio esgo­tats, des­hi­dra­tats, deco­lo­rats i avor­rits de pla­nu­res esti­uen­ques. No com­pen­sen la sequera, més aviat al con­trari, ni el retorn a la trin­xera paridística de Sara Car­bo­nero, ni els titu­lars SEO que rebai­xen a ties bones les atle­tes olímpi­ques, ni tan sols les pri­me­res peripècies al Uni­ted de Mou­rinho, tot i que mai no falla i ja s'ha car­re­gat el seu exin­con­di­ci­o­nal Cris­ti­ano i ha rele­gat Schwens­tei­ger, per a escàndol més dels haters de Mou que no pas del sobre­va­lo­rat ale­many. Arri­bem també, els culers, si més no, una mica remo­guts per la mala maror amb Ter Ste­gen i perquè l'agu­lla del paller que és el quart davan­ter segueix sense aparèixer.

Arri­bem fosos als Jocs, sí, i per això un espera que els Jocs ens sal­vin durant la resta d'aquest erm esti­uenc que no queda més remei que cre­uar. O, més aviat, que ens el sal­vin el Ney­mar olímpic i la bala ja de llarg recor­re­gut que és Bolt, i també Phelps i la resta de neda­dors, que ja se sap que no hi ha pro­ves més rela­xants per gau­dir en ple atac de mol·lície cani­cu­lar que les que se cele­bren a la pis­cina olímpica i et fan sen­tir l'olor de clor men­tre t'amor­ries al sofà. Que ens el sal­vin els atle­tes, que l'orga­nit­zació, com totes les orga­nit­za­ci­ons, i com els direc­tius i els capi­tosts de l'esport en mode espec­ta­cle ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zat i tele­vi­siu, ja sabem que nor­mal­ment donen sobre­tot dis­gus­tos. Que els atle­tes ens sal­vin l'estiu als espor­tis­tes de sofà, encara que, coses del des­fa­sa­ment meridià, sigui en hora­ris intem­pes­tius.

Un ser­vi­dor hi con­fia perquè és en aquests exer­ci­cis de rela­xació que pensa entre­gar-se les pro­pe­res set­ma­nes. Molt més que no pas als entre­na­ments amb públic del Barça, que es veu que ja han començat i que la tele pública ens ser­veix en obert, gene­rosa com sem­pre quan es tracta d'apro­par al poble esde­ve­ni­ments d'interès gene­ral. Per cert, he sen­tit que hi ha una polèmica en forma de cam­pa­nya que denun­cia un tracte dis­cri­mi­na­tori envers l'Espa­nyol –no pas envers el Madrid, amb molts més afi­ci­o­nats cata­lans, no– i que reclama que també s'eme­tin els entre­na­ments dels blanc-i-blaus, com si no en tinguéssim prou amb els dels blau­grana i com si no s'hagués de dis­cri­mi­nar, que vol dir dis­tin­gir, entre Barça i Espa­nyol.

Serà cosa de les pla­nu­res esti­uen­ques i l'excés de sol al cap, que fan per­dre la noció de la rea­li­tat i veure mirat­ges, perquè ja són ganes de no enten­dre que els par­tits cos­te­llada aquests del Barça, si més no, tenen la funció terapèutica de donar notícia de l'estat de Messi, que és sem­pre qüestió d'estat. I els dos que van fins ara –em refio dels que els han vist– es veu que han acre­di­tat que Messi l'únic que s'ha deco­lo­rat és el cabell, cons­ta­tació que ens per­met cen­trar-nos i ento­mar la mol·lície i les pro­ves a la pis­cina olímpica amb la tran­quil·litat d'espe­rit ade­quada. Que tin­guin bones vacan­ces.