Per a l'aficionat del Barça la pretemporada sempre té un al·licient: imaginar-se les possibilitats del seu equip, veure els nois del planter amb els quals es podrà comptar i comprovar l'estat de forma dels jugadors que ja coneix. Enguany els partits contra equips britànics han donat un nivell d'exigència inicial ben remarcable. Amb la satisfacció de veure alguna proesa com les victòries contra el Celtic i el Leicester i patir alguna rebregada, com l'àmplia derrota contra el Liverpool. En el fons juguen millor els que estan en millor forma física, i els que van començar a entrenar-se el 19 de juliol han tingut avantatge respecte als que s'hi han incorporat més tard. Quan vam veure la llista del primer dia ens fèiem la il·lusió de veure jugar el primer partit a Masip, Vidal, Mathieu, Adriano, Sergi Roberto, Samper, Denis Suárez, Halilovic, Luis Suárez i Munir. Ens vam trobar el dia del Celtic que Adriano i Halilovic ja estaven traspassats, és a dir que no ens vam poder acomiadar del primer ni vam tenir l'oportunitat de veure si el segon era un revulsiu per a qualsevol equip que el faci jugar d'extrem. En defensa, van acompanyar Mathieu en els dos primers partits J.A. Martínez i Marlon, més afortunat, i, com a lateral esquerre, Cámara, que va oferir un bon rendiment. Al mig centre, Sergi Roberto, flanquejat per Denis Suárez i Arda. I a la davantera, vam tenir un trident més que provat amb Messi, Luis Suárez i Munir. Va ser bo per a l'argentí per anar agafant forma, però empobridor per als altres, que, condicionats per la seva presència li passaven la majoria de les pilotes sense poder demostrar del tot el seu talent. Les conclusions que ara per ara es poden treure són que ja pot marxar qualsevol dels dos porters titulars, perquè amb Masip el paper de segon porter ja està ben cobert, que amb Sergi Roberto el mig del camp és molt més creatiu i arriben més pilotes a la davantera, que amb Mathieu ja se sap que alguna imprecisió perillosa hi haurà en cada partit, però que serà compensada per la seva contundència i per les pujades trencant línies adversàries i, finalment, que ens agradaria veure algun dia jugar Iniesta d'extrem. Fa anys, en aquesta posició, feia unes centrades mil·limètriques com en els temps d'en Sospedra..