Els ulls de l'handbol es miren el seu esport ben atents en aquests Jocs Olímpics. La introducció de la nova normativa, aprovada per la IHF pot canviar per sempre la fesomia del 40 per 20, i Rio és l'estrena. El primer test. De moment, però, poc atreviment.

L'aplicació més esperada és la que fa referència a la possibilitat de jugar sense porter. Qualsevol jugador el pot suplir. Trec el porter i ataco amb un jugador més. Set contra sis. Més gols. Més risc i més espectacle. Ara bé, la tònica dels entrenadors va per un altre camí. El de la renúncia. Tothom manté les estructures clàssiques de sis contra sis, amb dues excepcions. La primera, quan un equip va clarament al darrere en el marcador. És el cas de Croàcia quan, en l'estrena contra la Qatar de Valero Rivera, Zeljko Babic no va dubtar a atacar en superioritat quan anava perdent. La segona excepció fa referència a les exclusions. Quan els equips ataquen amb un home menys a causa d'aquesta sanció, hi ha gairebé unanimitat a l'hora de jugar sense porter. Sis contra sis i a córrer a fer el canvi quan un company es disposa a llançar. Òbviament, aquesta estratègia obre la porta als llançaments de porteria a porteria o des de la distància quan es produeix una pèrdua de pilota. Això afecta el joc, i a Rio hem pogut veure molts més gols d'aquest estil dels que estàvem acostumats.

L'altra normativa que està sota la lupa, i de moment amb molta crítica, és la de l'assistència mèdica. S'ha decidit que, quan s'aturi el joc per assistir un atacant, aquest no podrà participar en els següents tres atacs del seu equip. La finalitat és evitar la recorrent exageració per aturar el joc i tallar la possibilitat del contraatac o contragol del rival. Però la sensació que queda és que, per castigar una minoria, la majoria hi surt perdent. Ho exemplifico: s'acosta el final. S'incrementa el llistó de duresa i l'agressivitat de la defensa rival. Reps una trompada. No té sanció. No l'han vist, pot passar. Entren les assistències i, a banda del cop, t'endús tres atacs mirant-ho des del banc. Per evitar-ho, en el Polònia-Brasil, Thiagus Petrus, després de rebre un fort cop, va quedar estès a terra. Necessitava un moment. De pausa, d'aigua, de gel. Li passa pel cap la nova normativa i s'aixeca com una exhalació. Una mica més i el rebre li costa una sanció.