Michael Phelps, Katie Ledecky i Katinka Hosszú, els tres grans triomfadors de la jornada de les finals de natació de la matinada de dimarts a dimecres van tenir en comú, a més de seguir afegint medalles al seu palmarès, un fet que els va convertir, ni que fos per uns minuts, en persones humanes: van acabar molt i molt cansats. Van acabar esbufegant, com fem tots els humans quan realitzem un esforç físic considerable. La qüestió és que a ells segurament no els havíem vist mai d'aquesta manera.

Katie Ledecky va trencar diumenge el rècord mundial dels 400 m lliure per gairebé dos segons de diferència i quan va tocar la paret i es va girar per mirar què havia fet a la pantalla del centre aquàtic, no va donar cap mostra d'esgotament físic. En la final dels 200 m lliure de dimarts, sí. I aquesta vegada no havia millorat el rècord mundial. Ni tan sols havia superat el rècord dels estats Units, però estava feta pols. És veritat que guanyar la final dels 200 m lliure era un gran repte, que en aquesta prova, a diferència del que passa en els 400 i els 800 m lliure, sí que té rivals del seu nivell. I la sueca Sarah Sjostrom la va pressionar fins al final, va fer que Ledecky ho donés tot, patís com feia temps que no la vèiem patir i va acabar guanyant de totes maneres. La súper Ledecky dels 400 m lliure va guanyar l'or. La Ledecky humana dels 200 m lliure, també.

Katina Hosszú va sumar en els 200 m estils el tercer or a Rio. Era la gran favorita, més encara després de l'exhibició feta en els 400 m estils, i va anar a totes. Però igual que en els 400 m estils no va tenir rival –va guanyar amb quasi cinc segons d'avantatge i va fer el rècord mundial–, en la distància curta ho va haver de donar tot davant la pressió de Siobhan-Marie O'Connor. I va acabar esbufegant. I també va demostrar que tenia ben clar el que havia de fer per mirar d'assegurar l'or en aquesta prova. En la jornada del matí havia renunciat a disputar les sèries dels 200 m papallona, les semifinals de la qual hauria hagut de fer minuts abans de la final dels 200 m estils. Si Hosszú hagués pecat d'ambiciosa i buscat una nova possibilitat de medalla en els 200 m papallona, segurament ara no tindria l'or dels 200 m estils penjant del coll.

I Michael Phelps? Què es pot dir d'aquest personatge inigualable. Només per ell val la pena anar a dormir a les cinc de la matinada. Phelps va guanyar en pocs minuts els 200 m papallona i els 4x200 m lliure. Els 200 m papallona és la seva prova. El seu primer amor a la piscina, la prova en què va ser per primer cop campió mundial i en què va batre el seu primer rècord mundial –l'any 2001–, la prova individual que ha guanyat més cops (10) en els grans campionats i que ara el fa el campió olímpic de més edat en una prova individual. I els 4x200 m lliures, la prova en què té més grans títols. I quan va acabar, tots el vam veure, al podi de sortida, dient a tot el món que ja no podia més.