S'ha de destacar la feina dels tècnics del Barça; no tot ha de ser restar-los mèrits. No solament els actuals, sinó també els de fa uns quants anys. Des de Txiki, Alexanko i Zubi fins a Robert i els que avui tenen l'encert de trobar solucions que, de moment, el planter no aporta –crec que en poc temps serà un altre cop fructífer. Cal actuar, i així el cas més clar el tenim en el tema defensiu.

En el tema de porters, barretada! A la manca de maduresa de Valdés, que ni tan sols va dir adéu a l'afició que, malgrat ser més rar que un gos blau, li demostrava estima dia rere dia, hem d'incloure tot un escamot de porters que, en poc temps, disputaran a Ter Stegen ser titulars. Des del filial fins als cedits a l'Eibar o el Sabadell, hi ha present i futur.

En defensa, els fets em semblen més audaços. Bartra no encaixava en el criteri màxim de Luis Enrique; Vermaalen, cedit; Alves, buscant allargar anys a Itàlia; Adriano, a Turquia i sense relleus clars; el fitxatge de joves amb projecció, Umtiti i Digne, perfecte. Igual el quart davanter, qui sigui, tot enfortint el creixement de Samper i Munir sent cedits. En el llindar dels vint anys i tot un futur prometedor.

Sempre havia pensat que en les pretemporades dels equips catalans professionals de futbol hi havia massa físic i pocs partits. Tant de bo sigui l'herència de Johan Cruyff. Ara, tots i cada un dels nostres clubs no paren de fer partits i més partits. Els mig amateurs amistosos de la copa Catalunya, fet que ho agraeixen no solament la dinàmica del joc, sinó els aficionats, les tresoreries dels clubs i la TV del país.

Pel que fa el futbol, més enllà de la supercopa amb aquest Sevilla tan renovat, es nota, l'interès està en el Brasil de Neymar dels Jocs Olímpics. S'entén que es paguin certs preus. També és veritat que tot el que és verd, com la fruita, madura. Vint-i-pocs. El temps ho dirà.