Mentre els focus mediàtics que envolten Pep Guardiola se centraven en el triomf del Manchester City en el debut en la Premier i en el 0-5 al camp de l'Steaua en l'anada del play-off d'accés a la lliga de campions, es va produir un fet en què el tècnic de Santpedor també té molt bona part de mèrit. El central del Bayern de Munic Jérôme Boateng ha estat escollit el millor futbolista del 2016 a Alemanya. El defensa ha reconegut que Guardiola ha estat clau en l'evolució del seu joc. De fet, només s'ha de veure com jugava l'internacional alemany abans de l'arribada del català a Munic i com ho va fer la campanya passada. L'empremta de la feina desenvolupada per Guardiola i el seu equip tècnic, pel que fa a tècnica individual defensiva i sobretot en l'aspecte tàctic en la sortida de la pilota, és clara i ha estat decisiva en el creixement del jugador. A les ordres de Guardiola i de Domènech Torrent, es va imbuir de les consignes del joc de posició, entre les quals sobresurt una que el mateix Guardiola ha explicat que li va ensenyar i inculcar Johan Cruyff. El concepte es podria sintetitzar en aquesta màxima: quan tinguis la pilota, aixeca el cap i, sempre que puguis, juga amb profunditat, si pots busca el davanter. La perseverança de Guardiola i la constància de Boateng van provocar que aquell jugador dubitatiu i erràtic a l'hora de treure la pilota jugada des del darrere, es convertís gairebé en el quarterback del conjunt bavarès i de la selecció alemanya fins a oferir autèntics recitals amb passades precises que superen una o dues línies de pressió.

En el futbol d'elit, en què com diu Luis Enrique mana mister bussines, el que preval són els resultats, però Guardiola demostra que buscar el rendiment col·lectiu i els triomfs va íntimament lligat a treballar els aspectes clau que poden fer millorar els jugadors individualment, perquè sàpiguen interpretar el joc i perquè tinguin les màximes habilitats per oferir la millor aportació al model de joc. Amb Jérôme Boateng, en tenim el penúltim exemple. Des de feia dues dècades, cap central havia obtingut el reconeixement de millor jugador a Alemanya.

Guanyar partits, aixecar títols i oferir bon joc és una part de l'èxit de l'entrenador. Però el viu i el disfruta a curt termini, perquè, tal com està muntant el negoci, al cap de tres dies hi ha un altre partit per afrontar. O una ratxa de derrotes fa que s'oblidin els èxits recents. En canvi, contribuir a la millora d'un futbolista, sent part protagonista en el procés de la seva conversió en un jugador més complet és una recompensa, potser menys glamurosa, però, gairebé amb tota seguretat, més reconfortant per als tècnics.

Ara, al Manchester City, Pep Guardiola ja té un nou repte: John Stones. El central, fitxat de l'Everton, ja ha demostrat que se sent còmode amb la possessió de la pilota i ara haurà d'assumir un pes important en la sortida del conjunt citizen.