Aquest cap de setmana comença la lliga, la cosa seriosa després d'una pretemporada que ha tingut el millor dels finals gràcies a la supercopa que el Barça va guanyar amb claredat i molt merescudament. El millor regal per a la afició i un bon impuls anímic per a tothom de cara al nou curs, que es presenta llarg i dur. Aquest estiu ha sigut com una muntanya russa que, gràcies a no sé quin motiu, no ha influït gaire en els jugadors, que semblen molt concentrats, en especial Messi. Ens hem de felicitar de tenir aquests jugadors i aquest equip tècnic, tan implicats i amb tantes ganes, que són capaços de desconnectar de totes les ensopegades i rucades en forma de decisions o plantejaments de la junta directiva Esperem que els jugadors i l'equip tècnic siguin capaços de continuar amb aquesta beneïda desconnexió.

Ha sigut un estiu que s'ha fet llarg, perquè cada dia podíem llegir en els diaris o escoltar a la ràdio alguna idea més d'algú de la junta, del president o fins i tot de Robert, que em feia pensar que estem a les mans d'una gent que no entén l'esport en general, com funciona la política esportiva de les grans competicions, com gestionar un vestidor, com planificar una bona estratègia de fitxatges, com vendre o col·locar jugadors, o el que és més preocupant, que no entén el Barça. Podem recordar la renovació de Neymar, el pacte amb la fiscalia, la cerca del quart davanter, la gestió de la situació amb els dos porters principals del primer equip, el fet de no saber col·locar o convèncer un jugador perquè se'n vagi –com en el cas de Mathieu, un fitxatge que no s'havia d'haver fet mai, com ja vaig escriure abans de la seva presentació amb la samarreta del Barça fa justament dos anys–, etc. Un desastre que ens porta a situacions certament ridícules i que em fan por de cara al futur del Barça.

Ara, per si no en teníem prou, tenim el cas de Claudio Bravo, que demostra la poca capacitat de gestió, i no em refereixo només a l'aspecte econòmic o de garantir-li la titularitat, sinó a un tema de valors, de tracte personal i de tenir les coses clares amb una planificació real i eficaç. Aquest tema no es pot estar gestionant pitjor, i el resultat és que un dels millors porters del món, potser el millor, se n'anirà del Barça deixant-nos com a record una supercopa amb grans aturades entre les quals hem de destacar un penal. El trobarem a faltar.

Ara resulta que hem d'estar tranquils perquè filtrem a la premsa que hem arribat a un acord amb el València (el nou planter del Barça després de l'Arsenal), segons el qual ens quedem Alves i Paco Alcácer i els donem Samper i Munir. Però dos dies més tard resulta que no, que només Alves perquè Paco Alcacer no es ven. Ostres, però és que no hem après que aquestes coses es fan sense dir res i amb temps, sense anunciar-ho perquè llavors s'apuja el preu? Sincerament, estem a les mans d'uns senyors que en deuen saber molt, esperem, dels seus negocis, però que no entenen res del món del futbol ni de cap esport. Preguem perquè els jugadors continuïn amb la seva concentració i desconnectats dels senyors del despatx i la corbata.