Marejat i perdut amb el futbol de 2a A
M'agrada el futbol i, encara que els sembli que digui una bogeria, m'encanta el futbol de segona A, segona B i tercera. No visc en l'elitisme dels que veuen futbol només de primer nivell, des del sofà de casa, amb unes crispetes al costat i, és clar, critiquen sense miraments qualsevol acció. Veure i viure el futbol més modest a peu de camp és el millor exemple per contemplar com l'esforç i el sacrifici es poden veure recompensats. A segona A, i en altres categories més baixes no es veu el millor futbol, tampoc m'enganyaré a mi mateix, però m'agradaria que dediquessin una estona a contemplar la verdadera realitat d'aquest esport, una realitat allunyada dels grans focus, dels milions d'euros que rodegen els grans equips. Entenc que no els motivi la proposta i sé que, desgraciadament, les plataformes i la LFP tampoc ho posen fàcil per fer de la segona A una lliga visible i accessible a tothom. El curs passat, després de molt de temps gaudint del futbol en català i del seguiment dels clubs catalans per la categoria, els drets i les lluites innegociables van deixar TV3 fora de circuit. Amb Movistar TV com a gran conqueridor del paquet de segona A, l'obligatorietat de pagar per veure el Girona, el Nàstic i el Llagostera –jo vaig ser un dels babaus que vaig pagar per disposar del servei– va portar a un segon pla el futbol modest. Enguany, encara estic marejat i perdut. La plataforma per la qual la temporada passada vaig seguir la segona A, només farà un sol partit, en diuen el partidazo, vaja, que ja m'hi he enganxat els dits! Si vull les mateixes condicions per veure la categoria hauré d'afrontar una sèrie de maldecaps que ja em tiren enrere. Si hi ha aficionats fidels als seus clubs que ja tenen problemes per seguir els partits, què hem de demanar a aquells que no mouen ni un dit per interessar-se per la competició modesta. De facilitats, poques. El consol? Dos partits en obert cada jornada pel canal Gol de la TDT, un drama.