Eric Zárate, el rebutjat fitxatge futbolístic del Lleida, club que ha actuat de forma molt correcta –no com un Ros de torn venent una alcaldia a qualsevol preu– diu la veritat. El jove de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) ha madurat i sap que havia de demanar perdó pels seus pretèrits insults contra Catalunya, les piulades racistes i les grolleries sexistes contra les dones. I ho ha fet de debò.

Eric Zárate, i tots els seus familiars, amics i coneguts, saben que qui li ha fet malbé la trajectòria esportiva present professional són els ideòlegs de l'anticatalanisme, els vergonyants polítics que tiren la pedra i amaguen la mà, però tots sabem que darrere les frases dels seus missatges a Twitter hi veiem l'ombra allargada d'una mentalitat que nega la igualtat, la llibertat, la integració dels immigrants i el cultiu de la por. No fan cap favor a l'espanyolisme que actua a Catalunya, les seves paraules. No els deu agradar, al PP i C's. Una música que des que Catalunya s'ha encaminat cap a la seva independència hi ha qui la fomenta. No cal gaire memòria per recordar que frases semblants s'han dit i repetit a les xarxes socials, això sí, sempre sense que cap organisme de l'Estat hi hagi intervingut.

Déu n'hi do, el nacionalisme de campanar de TVE, quins comentaris en els Jocs Olímpics, no es pot ser més obtús! Unes retransmissions que s'han fet només en funció dels interessos de l'Espanya de Rafael Nadal i amb mentalitat de todo por la patria, el seu localisme mesetario ens ha deixat sense poder seguir competicions de primer ordre en les més variades disciplines. Un escàndol. Per cert, dels esportistes catalans i espanyols, res a dir, felicitar-los si cal, es nota que saben guanyar i perdre, cosa que haurien d'ensenyar a uns dirigents que encara no saben que la Terra és rodona i no gira al voltant d'un tatuatge que sembla de legionari rojigualdo.