Si a les meves mans hi hagués la possibilitat d'introduir uns petits canvis radicals en el currículum escolar, serien aquests: obligatorietat de les assignatures de nutrició i finances, des de ben petits i sense abandonar-les mai, i una darrera que aglutinés matèria relacionada amb els mass media, la publicitat i les xarxes socials.

La gent no seria ni millor que ara ni més intel·ligent, però no es podria excusar dient que no sap com es maneguen els diners, què vol dir que el nostre cos necessita nutrients i les conseqüències lesives que tenen el sucre, la sal i els greixos, ni les possibilitats i conseqüències que es deriven del món digital. Cal educar. Aquest món té massa interessos en el fet que no es deixin de cometre errors, perquè hi ha milions de persones vivint de negocis que tenen com a raó de ser els errors dels altres, cosa que fa que hi hagi molts negocis sustentats en la ignorància i en les ensopegades dels mortals.

Ha quedat palès que un mòbil a les mans d'una criatura, sense que hi hagi una formació prèvia, consistent i permanent, pot ser un problema majúscul. Si no hi ha formació, els errors cauran pel seu propi pes, i els errors poden tenir problemes i conseqüències.

La setmana passada, el Lleida Esportiu es va trobar amb un problema majúscul i el va resoldre com l'hauríem afrontat la majoria. El club es va trobar que un dels seus fitxatges, Eric Zárate, tenia un perfil de Twitter farcit d'insults i passades de frenada en tots els terrenys. Sense entrar en el detall, sembla que aquestes desbarrades les havia fet quan era menor d'edat, potser quan Twitter i altres eines socials es posaven en marxa i ningú rebia, com ara, cap formació. Els primers passos de tenir un mòbil i accedir a les opcions que ofereix haurien de ser equivalents als que se segueixen abans de rebre el carnet de conduir.

No tinc cap mena de dubte que avui Eric Zárate és més expert en xarxes socials que quan s'hi va endinsar, i que l'ensurt que ha rebut el farà madurar molt, però el que cal subratllar, i això ha de ser un exercici de gent adulta, és si els errors comesos per un noi de quinze anys els ha de pagar amb l'expulsió de la seva feina un cop ha fet els vint. Insisteixo, crec que el Lleida Esportiu va actuar en conseqüència, protegint els seus interessos. Jo hauria fet el mateix.

Twitter i les xarxes socials en general ens acabaran enterrant a tots, perquè no hem estat formats per usar-les, encara que ja fa uns quants anys que som en aquest món. Són eines genials, però no hem estat capaços de discernir la diferència què té un exabrupte entre amics amb una cervesa a la mà a la terrassa d'un bar, que quan es deixa caure a Twitter perquè estàs escalfat.

Hem de ser responsables i saber on són els límits, i especialment detectar la línia en què es pot perdre l'educació i les formes, però també cal tenir aquell punt de sentit comú i de fer una mirada ampla i comprensible cap a alguns individus que, més que càstig, necessiten ajut i molta mà esquerra.

Hi ha molts Erics Zárate pel món, als quals un dia en el futur allò que van deixar caure a Twitter o Facebook quan eren joves, fins i tot menors d'edat, els pot enterrar. I és important tenir en compte que aquests Erics Zárate de la vida, tant embogeixen criticant cap a una banda com cap a una altra.