Gran part de les estre­lles viuen en un altre món. L'exem­ple últim més clar el tro­bem en la figura de Felipe Cai­cedo. La car­rera de l'equa­torià ha estat pro­pul­sada més pel màrque­ting ruti­lant que l'envolta que no pas pels seus gols en un ter­reny de joc. A punt de fer 28 anys, ha engrei­xat el seu compte ban­cari amb juga­des d'autèntic mes­tre. La gestió de la seva marca per­so­nal és d'aque­lles que s'han de seguir amb atenció per repli­car-les en els manu­als de gestió dels àvids head­hun­ters. Cai­cedo s'ha venut molt bé i ha medi­tat fre­da­ment tots els pas­sos que ha seguit en la seva tra­jectòria des que va començar al Basi­lea suís, ara fa deu anys, abans de pas­sar pel Manc­hes­ter City, l'Spor­ting de Lis­boa, el Màlaga, el Lle­vant i després fer el salt a l'Spar­tak de Mos­cou i una nova cabri­ola cap a l'Al-Jazira. Vist el seu recor­re­gut ha estat, i és, un fut­bo­lista que més que per la passió s'ha mogut per l'aspecte cre­matístic que envolta el negoci del fut­bol. Dotat d'un gran talent apa­rent, mai ha aca­bat d'explo­tar com a juga­dor, tret dels 13 gols que va fer fa cinc anys amb el Lle­vant. Una xifra dis­creta per a un juga­dor, i que mai ha tor­nat a superar. Escu­dat en contínues peti­tes lesi­ons, mai ha ren­dit al màxim, però les seves pin­ze­lla­des de qua­li­tat, en deter­mi­nats par­tits, ser­vien per des­di­bui­xar la seva irre­gu­la­ri­tat inhe­rent. Ara, el pobre Cai­cedo no se sent prou esti­mat a l'Espa­nyol. Se sent ban­de­jat per un club que el va repes­car per al fut­bol d'elit i que va aguan­tar el seu baix estat de forma. Un club que li ha reno­vat el con­tracte dues vega­des en menys de dos anys i que ha com­prat part dels seus drets a canvi de 3 mili­ons d'euros per eri­gir-lo en el seu valor franquícia. De vega­des, es fa difícil dis­cer­nir qui és la víctima en els assump­tes entre clubs i juga­dors, però aquí no hi ha cap dubte que ho és l'Espa­nyol, i que Cai­cedo és l'home que, poques hores abans del tan­ca­ment del mer­cat, vol un nou traspàs per omplir-se les but­xa­ques.