La relació lògica entre títols i satisfacció del plebeu funciona a qualsevol club corrent però és estèril quan entra en el joc dialèctic del Camp Nou, l’escenari on Cruyff i Guardiola van modelar...

El dolor incisiu d’Anfield ha banalitzat la decepció dominical pels partits mediocres a camps proletaris, el plany del dilluns pel joc previsible de l’equip, els minuts de transicions horitzontals...

Si la retirada de Messi fos imminent no estaria teclejant aquest article tombat de matinada a la cheslong tot escoltant el saxo oníric de Hemigway de Paolo Conte, sinó que probablement barrejaria diazepam...

La meva infantesa deambulava els diumenges a la tarda al municipal de Vilobí mentre un servidor estava assegut al costat de la caseta, abraçat amb mi mateix als vespres d’hivern, i amb els canells...

L’edat es mesura en l’extrapolació de cadascú a una hipotètica carrera esportiva. Així doncs, quan feies contraban amb cromos d’en Guardiola durant la infantesa, divisaves una dècada de marge...

Si el respectable pateix d’estrès ha de freqüentar els tombs solitaris per boscos frondosos, els simposis etílics amb vells amics, les conduccions nocturnes per carreteres secundàries amb Bruce Springsteen...

El Barça ha conquerit la universalitat sense excloure la pròpia identitat, exemplificant així com des de la reivindicació d’un mateix es pot créixer arreu, i és que al final, ens discutirem amb...

Fora màscares, sóc franc i dic amb tota veritat que tan sols menteixo en narrar gestes hiperbòliques sobre dones, diners, i borratxeres, per tant, puc afirmar categòricament que no disposo d’espionatges...

Camino sense estil mentre prenc dels prestatges desodorant d’efecte intemporal, pasta de dents amb regust a maduixa caramel·litzada, sabó de mans destinat a malgastar-se com a joc infantil, i ho desendreço...