Web versió mòbil
Recorda'm
Avui
1º14º
Dimecres
1º15º
Dijous
2º12º
Divendres
2º8º
Dimarts, 11 març 2025
Ets un solista a l’atur d’una banda de festivals comarcals i un dia qualsevol la vida se’t posa esplèndida en un restaurant d’arròs a la cubana i escalopa, i és en aquest Can sense nom on saludes...
Un català amb vida arquetípica gaudeix passejant la seva ètica conservadora per Llafranc o Sant Martí d’Empúries, bermudes clares, camisa mig entreoberta, i un diàleg eclèctic sobre el futur de...
Una mala tarda deambulant per botigues de segona mà on pagues productes trencats pel simple fet de gastar, d’intentar tapar l’ansietat personal amb el consum immediat i la falsa sensació d’avançar...
Reflexionar sobre la banalitat del mal a l’obra d’Arendt i recitar Lorca amb ulleres de pasta ens va dignificar a tots, sobretot als barcelonistes esnobs obsessius a fotre el pal a tothora amb allò...
Fou el tiet d’Abascal infiltrat al Barça per saciar el seu ànim de retre comptes amb el Madrid, el club de la seva vida, els seus gens primigenis, el lloc on anhelava ser feliç, l’espai on se li...
L’antiheroi venjatiu, el antihéroe vengativo, the vengeful antiheroi (traducció directa de Google), el nen ignorat pels companys que prospera hiperbòlicament a la vida i necessita retre comptes amb...
L’amic distret de Finidi, el cosí llunyà d’Okocha, l’obsessió de Robson convertida en paròdia, el racisme latent dels noranta a través de la sàtira del personatge, els genolls de porcellana...
L’home irrellevant, el no avaluat per absència, el record d’un mig somriure neuròtic, el no situar-lo en l’espai temps per la incapacitat d’escriure sobre l’oblit, el no saber parlar de les...
El petó a la parada de Diagonal va ser un humil moment de rigorosa felicitat descreguda, tu baixaves per prendre els ferrocarrils a Provença mentre jo em quedava camí de Drassanes per aquella assignatura...
Pàgina 5 de 51