A Girona vivim un batibull emocional contradictori de difícil solució avui dia. El futbol, que havia de ser un camí de roses i felicitat, per negligència o inoperància, ens ha angoixat fins a engolir-nos...

La Copa de la Reina demostra que, avui dia, el bàsquet femení és més competitiu, i en conseqüència molt més emocionant, que el futbol. No només ha augmentat la qualitat tècnica dels partits, amb...

El que cantàvem com si fos un impossible en els concerts d’Els Pets, amb certa mandra perquè era una balada calmosa que trencava el ritme frenètic de la música memorable mentre ens creiem immortals,...

Ara que ens han guanyat i deixem d’existir per la capital, ho puc dir sense por a represàlies: odio jugar contra el Madrid. Un cop passada la il·lusió del novell que intenta fer-los-hi pessigolles,...

La nova dimensió del Girona és establir-se amb dignitat a l’elit. L’any passat va ser la joia desfermada, èbria de felicitat, que il·lusos de nosaltres pensàvem que seria tan immortal com el nostrat...

El somni impossible s’acaba de la millor manera, amb les notes de l’himne sonant a la gespa del nostre Montilivi contra l’Arsenal, un rival que fa patxoca. No sé quin secret amaga la música selecta...

Em meravella la facilitat amb què erradiquem els vicis incrustats a la nostra ànima per Cap d’Any. No vull ser aixafaguitarres, però els millors desitjos que demanem amb ingenuïtat sorprenent sembla...

Com per encanteri, abans dels raïms, la vida ens sembla fàcil i, a consciència, gravem en un paper blanc el canvi colossal que es produirà en nosaltres els 365 venidors. Així, amb una lleugeresa que...