T’aixequen la camisa quan et claven tres euros per un cafè amb llet aigualit en la parada tècnica de l’àrea de servei. En usar el bany, et solidaritzes amb l’establiment i gastes. S’han de guanyar...

La joia gironina guspira amb l’abraçada que fa mal als pericos: Stuani, amb el seu gol decisiu, i David López, partidàs al sac i gravant-se al cor el blanc-i-vermell. Han passat els dies, però no...

La perícia de qui juga amb les paraules és no entrebancar-se amb el tòpic. Però precisament el tòpic existeix perquè mostra un fet recurrent. Les voltes que dona la vida, Ramon. D’oblidat a Girona,...

Tanco els ulls. Feyenoord, Roma, Unió Berlín… sortint escaldats de Montilivi… un… dos… tres… i… prou! Suficient. Efímera és la il·lusió de comptar a quants punts estem d’Europa. Val...

M’imagino Míchel, que ja subordina el català de manera tan purista com juga el seu equip, llegint el meu últim article de la desfeta a Cadis al vestuari després de cantar l’onze. El sento vocalitzar...

El dia que no puc veure el partit soc un feix d’emocions contradictòries. Vull que el Girona guanyi, evidentment, però no amb una borratxera de gols per emmarcar (ho vaig patir l’any passat tornant...

Tinc predilecció pels futbolistes que en saben. Jugadors talentosos que amanyaguen la pilota, compassant el ritme del joc al seu antull, amb passades elèctriques o calmant el tempo del partit. Intueixen...

El fred, terrible i petrificat, trastoca el futbol en una primera part tàctica, amb un Girona sense encant amb pilota per culpa d’un Barça ordenat i solidari en la pressió, però gens creatiu. El...