Històricament el Barça ha pogut fitxar Cruyff, Maradona, Ronaldo, Romario, Ronaldinho o Luis Suárez i ara no té diners per Lewandowski.

Ha tornat el rei que va dir que el castellà no ha estat mai llengua d’imposició just quan s’està imposant políticament i judicialment.

Enviar tots els jugadors del Barça a una illa i que l’afició triés quins es queden i quins se’n van seria un xou que generaria ingressos extraordinaris.

El resum de l’”entorn” al qual es referia Cruyff és que Guardiola només va resistir quatre anys a Barcelona i ja en porta sis a Manchester.

Quan el CNI va comprar Pegasus el primer que havia de fer era entrar en el mòbil de Mbappé. Ara tot són lamentacions.

La nova generació d’aficionats que segueixen l’equip femení han d’aprendre una cosa molt important per ser un bon culer: perdre finals.

Heus aquí que ha desaparegut el problema de la coincidència de la final de la Champions de Torí i de l’Eurolliga de Belgrad.

Si el Madrid tingués seccions d’handbol, futbol sala i hoquei sobre patins aquest planeta seria inhabitable.

Naus en flames a Orion i “El País” redimint la figura de Pujol amb àudios de Villarejo. Sort que l’afer Pegasus havia de quedar en no res.