Ara només falta posar una gravadora en el proper sopar d’exjugadors del Madrid per quan parlin de Florentino ja ho tindríem tot.

El mon es divideix entre els que troben que és un escàndol regalar-lo i els que posaríem fins i tot algun euro de la butxaca per perdre’l de vista.

L’antiga junta del Barça pagava campanyes a les xarxes contra Messi i encara sort que no està gravat tot el devien dir d’ell en privat. Riuríem.

Molts forans del Barça no accepten rebaixar-se ni un cèntim. No diuen ni mu en català però que la pela és la pela ho tenen claríssim.

La seva reconeguda trajectòria pública no és res al costat de la força personal amb la qual el vam veure enfrontar-se al pitjor enemic de tots.

Cultura i esports aniran finalment agafats de la mà a Espanya. Hi haurà un ministre que desconeix sense complexos els dos àmbits.

Amb Bartomeu no volia que el Barça el deixés marxar i amb Laporta no el vol inscriure. No cal afegir res més que deia aquell.

Els catalans no guanyarem l’Eurocopa de futbol però si en fem una d’expandir virus serem imbatible gràcies al planter que puja.

Una república contra un país esportiu que reconeix com iguals els seus veïns i no els sotmet. Democràcia i llibertat. No com altres.