Albert Soler ha estat premiat per la seva enorme gestió en el Barça amb un alt càrrec al govern espanyol. No cal dir res més.

Cap club del món pot guanyar cada any una, dos, tres, quatre o cinc Champions. Però tenen l’avantatge que no les poden perdre.

Només s’entén que Laporta anés a València i no es quedés amb l’equip femení si és que va traspassar Umtiti, Junior i Pjanic en un pack.

Entre tots hem aconseguit en aquest país que l’actualitat esportiva sigui molt més interessant i rellevant que la política. Felicitats als premiats.

Que Pascual està passant la mà per la cara a Saras és tan cert com l’escàndol que suposa que a Rússia hi hagi públic i a Barcelona no.

Això dels pecats capitals és un invent certament diabòlic però la condició humana és la que és i hi continuem caient de quatre grapes.

S’han fet grans campanyes mediàtiques per recuperar Neymar i cap ni una per pensar com convèncer Guardiola per tornar. Així ens ha anat.

Ceferin que parli menys i que faci tot el que estigui a les seves mans perquè el Madrid no guanyi la Champions. Fi del missatge.

La revolució no és que obrin les terrasses sinó que hi escoltat gent per primer cop fent tertúlia i discutint sobre el Barça... femení.