Algú va dir que cal evitar el “mercadeig” en la venda d’entrades per a la finals i immediatament ho vaig pensar: Quines finals?

Borbons i milions i immunitat i impunitat. Aquesta és tota la poesia que cal conèixer per entendre la transició a Espanya.

No tenim govern però, això sí, ja tenim els centres comercials oberts i els pavellons continuen tancats.

Afortunadament a les eleccions al Barça el que guanyi serà president i no s’haurà de posar d’acord amb ningú més.

Un equip de futbol necessita llenyaires, organitzadors i finalitzadors i abans de saltar al camp saben quin és l’objectiu comú.

A veure si en Pau té força i la temporada vinent tenim un partit del germà gran (Barça) contra el petit (Girona).

El futur gestor econòmic del Barça que tingui la temptació de retallar a sac en les seccions professionals cometrà el seu primer error greu.

Vindrà Pau Gasol però qui realment cal fitxar i amb urgència és Carles Puyol. Un parell d’entrenaments i a jugar.

La lliga espanyola comença a tenir el mateix respecte a Europa que els darrers governs autonòmics catalans a Madrid.