La impotència del Madrid femení per guanyar el Barça en qualsevol competició. Això sí que en podem dir un clàssic.

L’avantatge de ser pobre, com ara el Barça que no té ni un ral al banc, és que en principi no et poden estafar amb cap toia. Veurem.

Cada vegada que escolto que l’extradició de Puigdemont és imminent penso en la bona temporada que està fent Mbappé al Madrid.

Catalunya hauria de tenir la velocitat de Balde però ens hem de conformar amb la de Jordi Alba. Que cadascú tregui les seves conclusions.

El gran mèrit d’aquest equip és que ara ha de jugar sense l’enviat de deu a la terra. No el Papa, sinó l’altre argentí que tots tenim al cap.

Ni Kings League ni supercopa ni punyetes. Qui vulgui futbol i espectacle al mateix temps que s’acosti a Montilivi.

Si Llarena busca catalans que hagin malversat que miri els fixatges del Barça de l’última dècada i tindrà un orgasme.

Avui mateix he trucat la cantant per composar plegats una cançó dedicada a Ferran Torres. Acabarem als tribunals però l’ocasió s’ho val.

El Madrid sembla una metàfora de Pedro Sánchez. Passi el que passi al camp per la dreta o per l’esquerra sempre acaba sobrevivint.