L’objectiu del mundial és, per aquest ordre, que Espanya només jugui tres partits i que els jugadors del Barça tornin sans i estalvi.

Quatre paraules de Xavi sobre els drets humans a Qatar serien més importants que guanyar la lliga. La renovació seria obligada.

Caldria instaurar per l’equip campió de la copa un viatge als Emirats amb tot pagat, 65 milions a Suïssa i la inviolabilitat davant de qualsevol llei.

Un cop Putin hagi canviat d’entrenador deu vegades i no pugui evitar la derrota a Ucraïna finalment els seus seguidors el miraran a ell.

Hem eliminat just a temps la sedició per evitar que condemnin Lewandowski a quinze partits per tocar-se el nas. Piqué també evitarà la presó.

Sánchez em recorda a Ancelotti, amb el qual comparteixo zero objectius. Ara li cauran pals de tot arreu però a veure qui aixeca la Champions.

Trobo a faltar algú a Madrid com Gerard Piqué que canti les quaranta al ministre de torn sobre com es persegueixen sempre als mateixos.

La merda més gran d’això del VAR és esperar que tots els senyorets hagin revisat deu vegades una jugada per celebrar un golàs com deu mana.

Quan més malament estigui el Madrid a la lliga més por em fa per la Champions. Això és ciència estadística en estat pur.