La comissió de secrets oficials és com el VAR. Si l’àrbitre no vol revisar un penal clar no el mira ni que li demanin els dotze apòstols de genolls.

Des del Maracanaço se sap que l’art de transformar les ocasions en gols és el més sagrat i difícil de tots. Ja sap el City que li toca doncs.

Xavi, si veus un enllaç al mòbil que posa Haaland vol venir al Barça, no l’obris! O potser ja has fet tard i per això tothom sap com fer-vos més mal.

En pocs dies venen a Catalunya els més “pobres” de la capital espanyola i s’emporten sis de sis punts. Tan real com la vida mateixa.

Ja ho diuen que en aquest país no sap ploure. Al febrer estàvem tots resant perquè venia, deien, una sequera de mil anys. I mira...

Com diria Lineker el futbol és un esport en què juguen onze contra onze i sempre guanyen les mateixes, les del Barça.

Per molt que xiulin els bascos a Piqué no oblidem que la gran comissió se l’emporten ells cada any amb el concert econòmic.

Ja no cal portar mascaretes. Ara toca un ball de disfresses amb moltes caretes de personada enfada. Ens han espiat! I després què?

A Espanya i Catalunya entre la gent que espia i la que és espiada deu sortir paradoxalment un número superior a la gent que hi viu.