Encara recordo com si fos ahir el meu primer partit al Camp Nou el 1982. Coses com les d’ahir deixen petjada sobretot en les més petits.

Tan important és que l’equip femení jugui al Camp Nou com que generi ingressos propis. Aquest és el futur.

A València encara paguen el dèficit de quan la van portar alçant un edifici que el seu propi arquitecte va dir que era “una porqueria”. Som-hi.

Per moltes sortides que la Vuelta a Espanya vulgui organitzar a Barcelona, a Catalunya només hi ha una Volta i ja sabem quina és.

Ara voldran portar Espanya al Camp Nou però espero que quan ho vulguin fer sempre estigui en obres, com el Bernbéu en les grans ocasions.

Una cosa que segur que necessitarem compartir l’Aragó i Catalunya el 2030 és l’aigua de l’Ebre. Cada any plourà menys.

Per si n’hi havia algun dubte només volia confirmar que no hi haurà cap percentatge de castellà com a llengua vehicular en aquest diari.

Haver triat Albània per portar la roja a Catalunya només pot haver estat idea de Miquel Iceta. I rèiem de les costellades de la selecció catalana.

En l’últim disc Rosalía fa màgia amb la veu, però quan Alèxia agafa la pilota i se’n va cap a porteria no té res a envejar. Talent català en estar pur.