El Barça només necessita un parell de cosetes més per ser competitiu: marcar gols i que no ni facin. Tampoc cal ser Einstein.

Si amb el president a la llotja li fem una repassada al Madrid li dono permís perquè negociï els pressupostos a Madrid. Sinó, res.

Potser el que necessita Marchena són les mateixes hormones que l’emèrit perquè quan veu catalans i rojos es fot calent com una guilla.

A l’emèrit li haurien d’haver escrit a la cambra aquell conegut lema d’una marca de pneumàtics: “La potència sense control no serveix de res”.

El paral·lelisme entre la reculada en les aspiracions nacionals de Catalunya i les esportives del Barça comença a fer por.

Està més molt més tranquil Ansu amb Jorge Mendes al costat en un despatx que no pas amb Agüero o Luuk de Jong al camp.

Si els dies que no hi ha partit lloguem el Camp Nou perquè s’enlairin els coets de Richard Branson i Elon Musk encara sobraran diners.

Un gol de Coutinho i una ovació a Agüero al Camp Nou són esdeveniments que ni el millor epidemiòleg hauria pogut imaginar fa un temps.

Si el Barça fes les assemblees com la CUP no sé si arreglaria els seus problemes, però segur que tots plegats ens divertiríem molt més.