Abans de l’Espanya-Marroc de Qatar podrien fer un amistós entre les policies dels dos països per celebrar els ‘èxits’ conjunts a la tanca de Melilla.

Després del paperot al mundial esperem que Qatar no tracti l’entrenador, Fèlix Sánchez, com un treballador migrant qualsevol.

Si fos argentí i veiés Messi pregaria més que mai al poder celestial del papa argentí. Wojtila, des del cel, ja va ajudar ahir als seus compatriotes.

Els que més por tenen de tornar a casa al mundial són dels primers que ho hauran de fer. No seran rebuts com herois precisament.

Per entendre com ens sentirem quan la fi del món estigui a tocar només cal observar les cares dels aficionats sud-americans al mundial.

Si entre Alemanya i el Japó acaben eliminant Espanya del mundial serà la primera cosa junts que fan bé.

Les grans figures brillen el mundial i la màquina de bitllets de la FIFA ja deixa com una joguina la que tenia Joan Carles I a la Zarzuela.

Acabaran passant Neymar i Messi amb més pena que glòria en el mundial precisament de Qatar? Justícia poètica en diria d’això.

Les jugadores de la Champions que sentin enveja pels milions que mou el futbol masculí que no renunciïn al fàstic que envolta tot plegat.