Recordem que en el primer any de Ronaldinho i Laporta ens va eliminar de la UEFA el Celtic de Glasgow. Allò sí que era una banda.

Com em deia un amic del Madrid històricament ells en fan prou en aplegar un bon equip i el Barça ja s’autodestrueix sol.

Quan escolto els russos parlant de tercera guerra mundial el dimoni que porto a dins em diu, bé, com a mínim hi haurà Champions del Madrid.

El tema aquest de la Superlliga europea potser que ho deixem estar doncs. En tot cas, que Piqué hi inscrigui l’Andorra. S’ha guanyat el lloc.

La democràcia interna la trobo bé fins que m’imagino els seguidors del Barça fent l’alineació amb vot telemàtic abans de cada partit.

Un ‘Barça líder’ i ‘el govern del 80 per cent’ són expressions amb força i que sonen bé però la realitat juga una altra lliga.

Ter Stegen va ser la viva imatge d’ERC i Aragonès els propers mesos intentant governar amb només 33 diputats fins al 2025.

L’estiu del 2008 vuit directius van abandonar Laporta i es va pronosticar el caos i la desesperació. Però va passar just el contrari.

Pels que pensin que les coses no poden empitjorar en l’arsenal nuclear rus hi ha des de la Guerra Freda un míssil amb el nom de Barcelona.