Aquest Barça és com negociar els pressupostos amb un govern espanyol. Hi posis qui hi posis saps que no funcionarà.

Que Laporta digui que el vol d’entrenador durant el “seu mandat” té una traducció senzilla. No és un interinatge sinó més travessia pel desert.

Una casa del terror basada en el Barça amb el 8-2, l’adeu Messi, els fitxatges de Bartomeu, l’arribada de Koeman i el sidral d’ara ho petaria.

Estic a una derrota de trucar Marchena i denunciar Koeman per diu “hola” amb accent català en una roda de premsa.

Un gran entrenador, jugadors amb talent, compromís col·lectiu i lideratge europeu. Sí senyors parlem del Barça... El de bàsquet.

Ara ve la part quan ens diuen que Dembélé serà el revulsiu que necessita l’equip. La desesperació fa estranys companys de viatge.

El Barça només necessita un parell de cosetes més per ser competitiu: marcar gols i que no ni facin. Tampoc cal ser Einstein.

Si amb el president a la llotja li fem una repassada al Madrid li dono permís perquè negociï els pressupostos a Madrid. Sinó, res.

Potser el que necessita Marchena són les mateixes hormones que l’emèrit perquè quan veu catalans i rojos es fot calent com una guilla.