Continguts del lloc

Tinc un amic madridista de tertúlia gimnàstica tan semànticament enginyós, que tan bon punt Xavi Hernández va demanar unió després de la vergonyosa desfeta del Barça a la final de la Supercopa...

Si mai no tenen la santa paciència de fer l’equilibrista a la cua que farceix l’estretor de la via Ricasoli de Florència enmig de dubtoses reproduccions d’obres d’art estampides en paper, tela...

No vull pas dir que els jugadors de futbol, de bàsquet, d’handbol o de qualsevol altre esport visual capaç d’elevar alguns dels seus practicants als altars de la idolatria no tinguin cor, perquè...

Més que no pas enfadats, estem molestos, perquè no fa pas la impressió que facin vaga, quan salten al camp, però sí que hi saltin espessos; com si el partit hagués de començar al cap d’uns quants...

Gairebé paret per paret del darrere del capçal del llit de París on dormim, i sobre el mateix carrer de l’antiga seu de la seca francesa, l’actual Casa de la Moneda que ens hauria de controlar els...

Vuit dies abans que el secretari d’un jutjat no li lliurés a Palau la primera amenaça del Tribunal Constitucional si continuava trencant el motlle, el 130è president de la Generalitat de Catalunya...

Quan al final del partit de dimarts passat contra el Xakhtar Donetsk d’Ucraïna, Xavi Hernández va declarar que la causa del mal joc i de les derrotes del primer equip del Barça és mental va posar...

Avesats a aclofar-nos amb les mans al cap sota el doll de sorra de la modernitat (més que no pas a arronsar-hi les espatlles, perquè no hi ha resignació sinó instint de supervivència en el gest d’ajupir-se...

És com si Xavi Hernández no tingués al mig del camp cap jugador capaç d’executar les ordres de la banqueta o de retenir les indicacions dels entrenaments; o, qüestió més simple, no fossin tots,...