La Plataforma Pro Seleccions fa ja gairebé 20 anys (1998-2017) que reivindica el reconeixement internacional de les seleccions catalanes. L'associació, que ha esdevingut tot un lobby mediàtic i social en la política catalana, no hauria estat possible sense la mà de Jaume Llauradó, que va morir diumenge als 73 anys. L'etiqueta de visionari és prou escaient per a l'empresari barceloní, sobretot ara que no és només l'esport català qui demana el seu lloc al món sinó tot un país sencer.

La història de la plataforma va començar el 9 de novembre del 1996 en una reunió d'entitats esportives culturals i polítiques a l'Ateneu Barcelonès. L'objectiu era examinar els estatuts de les federacions internacionals per veure si les catalanes en podien ser membres legalment. La conclusió era que la porta estava oberta en molts casos. Amb tot, ningú es podia imaginar que la batalla que començaria en aquell moment tindria unes conseqüències legals, polítiques i socials de tanta transcendència. Recollir les famoses 525.000 signatures i el suport de les quatre diputacions, 36 del 41 consells comarcals i d'uns 700 ajuntaments no seria res al costat del mur que posaria el govern espanyol per evitar la internacionalització de les federacions catalanes.

El 28 de juliol del 1999 la llei de l'esport va incloure la demanda popular de seleccions i les federacions podien demanar l'ingrés a les seves respectives federacions internacionals malgrat el recurs del PP al Tribunal Constitucional. El primer objectiu tothom el tenia clar, la federació de patinatge. No hi havia gairebé cap esport més “català” que l'hoquei sobre patins. Però Espanya va deixar clar que diguessin el que diguessin les lleis internacionals i els estatuts d'entitats privades mai permetria una victòria tan sonada com la que hauria estat per Catalunya formar part de la FIRS. La plataforma va participar activament en la lluita per aquell reconeixement, però ni tan sols la seva persistència, ja amb Vinyals com a president, la de la federació catalana, la del govern o la de la UFEC servirien per tombar les pressions directes del govern espanyol als dirigents de la FIRS.