Que en vinguin més
Reaparició triomfant de la selecció femenina absoluta, que s’imposa clarament a la de Montenegro gràcies a un gran últim quart
Mitja entrada a Fontajau, en un clima festiu i políticament correcte a les graderies
CATALUNYA 83 MONTENEGRO 57
CATALUNYA:Martínez (9), Buch (4), Casas (18), Bahí (4), Pascua (12) cinc–; Vilaró (13), Ortiz (4), Forasté (2), Hurtado (8), Martiánez (6) i Oma (3). 30/46 de 2, 3/16 triples (2 Hurtado i 1 Vilaró), 14/18 tirs lliures, 31 rebots (6 Martiánez i Pascua), 8 assistències (3 Casas) i 101 de valoració (23 Casas).MONTENEGRO:Pasic, Zivkovic (2), Aleksic (13), Kovacevic (6), Jovanovic (13) –cinc–; Zivaljevic (8), Bigovic (3), Jaksic (4), Sladjana Rakovic, Kristina Rakovic (4), Lazarevic (4) i Saric. 16/41 de 2, 7/20 triples (3 Jovanovic, 2 Aleksic i 1 Zivaljevic), 4/7 tirs lliures, 24 rebots (7 Zivkovic), 8 assistències (3 Zivkovic) i 24 de valoració (11 Jovanovic).PARCIALS:21-14, 10-15 (31-29); 25-23 (56-52) i 27-5 (83-57).Les seleccions han tornat, i el temps dirà si això és un acte esporàdic o suposa un impuls per quedar-se definitivament. En tot cas, que es trobés data i rival qualificat és per estar d’enhorabona, i el públic que va ser a Fontajau ho va agrair. No hi va haver el ple que segurament s’hauria desitjat –i més després de tants anys (sis) sense amistosos, una eternitat, per bé que jugar divendres al vespre tampoc hi ajudava gaire–, però els que hi eren van anar-hi molt predisposats a animar, aplaudir i, és clar, veure guanyar Catalunya. I ho van tenir tot.
Això sí, tot plegat es va coure en un clima políticament correcte, sense pancartes reivindicatives i algun crit de llibertat per als presos polítics en el tercer quart, però poc més. Light en aquest sentit, com per no voler fer enfadar ningú.
A foc lent
A tothom li va costar posar-se en situació. Tant és així que, a vint minuts del salt inicial, hi havia molt i molt poca gent a les graderies. Anirien arribant, esglaonadament, fins assolir 2.100 espectadors, la meitat de la capacitat. I el partit tampoc va arrencar en punt, per bé que la litúrgia dels himnes i, sobretot, d’Els segadors va servir per recordar que allò no era un esdeveniment que s’organitza cada dia.
Qui no va sortir a veure-les venir va ser Jovanovic, que va estirar Montenegro amb dos triples tot just començar. Amb el pas dels minuts, Catalunya ajustava la seva defensa –res de l’altre món, però agressiva en la primera línia– i que li permetia localitzar el joc a camp obert, amb Casas de protagonista. Entre això i la feina de Pascua a la zona, la diferència es va estirar (23-15, 13’). Les rotacions a una i altra banda van fer decaure el ritme i el grau d’encert en els dos bàndols, fins a tal punt que va haver-hi fases de molt difícil digestió durant el segon quart. Les balcàniques ho van aprofitar per eixugar el dèficit i situar-se a davant (25-27, 17’). Els primers crits d’Independència van esperonar les locals, i a la mitja part hi van arribar a davant (31-29).
El partit tenia alts i baixos constants. Tan aviat el combinat català tibava la corda –44-36 (24’) en uns minuts de rauxa i un altre cop, amb Casas fent molt mal en transició–, com el rival li tornava a pujar a les barbes, tot i la quantitat de pilotes perdudes al final del tercer quart (15). De fet, es va entrar en l’últim amb tot obert (56-52). Aquí, les locals van accelerar i van trencar-ho tot, impedint a Montenegro fer cap punt en els primers cinc minuts (64-52, 23’). Les visitants, amb Íñiguez rebent també una tècnica per protestar a les àrbitres, van abaixar els braços, i això va provocar que la diferència s’ampliés moltíssim en el tram final, excessiu pel que havia estat el duel. Amb tot vist per a sentència, el públic va fer l’onada i va reiterar els crits d’independència quan Catalunya s’agradava ja a la pista, en els últims segons.
ELS VESTIDORS
Intensa i vertical a camp obert, la bescanonina Queralt Casas va ser la millor de l’enfrontamentL’MVP
Fa: “Esperem que es pugui repetir l’any que ve”
La federació catalana ha insistit molt aquest any perquè el retorn de les seleccions absolutes, en aquest cas la femenina, fos una realitat. “Hem de tenir en compte que la federació ha passat moments econòmics difícils i hi ha prioritats”, va subratllar el president, Joan Fa, que va reiterar la voluntat de donar continuïtat a la festa: “Esperem que es pugui repetir l’any que ve. Mentre jo hi sigui al capdavant, que em queda poquet, ho continuarem intentant.” En la mateixa línia es va expressar Gerard Figueras, secretari general de l’Esport: “Un profund agraïment a la federació per l’esforç fet per tenir el partit i perquè la selecció catalana tingui aquest nivell, amb les jugadores que ha portat. Som un país que genera esportistes d’alt nivell, i també en bàsquet. Aquesta selecció n’és una mostra.”
