Gratacòs els coneix bé

En els partits del 2001 –contra Xile–, i el Catalunya-Brasil del 2004, la demarcació de Girona no hi va tenir cap representant. El protagonisme d’aquest territori va repuntar amb l’arribada a la banqueta del garrotxí Pere Gratacòs. De fet, en la seva primera convocatòria com a seleccionador català, la que va anunciar el desembre del 2005 per jugar contra Xile, s’hi va produir el rècord històric de jugadors gironins. En total van ser cinc futbolistes de les nostres comarques: Damià Abella, Coro, Arnau, De Quintana i Òscar Serrano. Tots ells, juntament amb el seleccionador van donar a Catalunya un bon accent gironí. Amb Gratacòs a la banqueta –va estar en el càrrec del 2005 al 2009 i va dirigir set partits–, la xifra de futbolistes de les comarques de Girona amb la selecció es va mantenir sempre entre els dos i els quatre noms.

Als més habituals com podien ser Coro, Jorquera o Òscar Serrano, se n’hi van afegir d’altres no tan coneguts pel públic en general. El 2006, per exemple, Gratacòs va seleccionar un jove Uri Santos per jugar contra Costa Rica. Marc Crosas i Ángel Martínez també van formar part de l’elecció de Catalunya en aquest període de temps, així com Jordi Matamala, que amb l’ascens a 2a divisió A del Girona acabat d’estrenar va rebre la crida de Catalunya. Tot un premi per al migcampista.

Amb el parèntesi del duel contra Nigèria del 2013 –en què no hi va haver cap gironí en la llista–, l’aportació de les nostres comarques a la selecció s’ha estabilitzat, i contra Veneçuela serà la segona vegada consecutiva que hi van quatre efectius gironins. Tres d’ells –Muniesa, Pere Pons i Jordán–, repetiran experiència, mentre que Granell s’estrenarà amb la samarreta del combinat català.

Ben representats

Pel que fa a la procedència dels futbolistes gironins és destacable que al llarg dels últims dinou anys sis de les vuit comarques de la demarcació hi han aportat noms. Només el Ripollès i la Cerdanya –la part oriental d’aquest territori pertany a la demarcació de Girona–, han quedat orfes de jugadors seleccionats amb Catalunya. Pel que fa a les comarques amb més protagonisme, hi destaca el Gironès. Amb sis futbolistes és la zona gironina que més efectius ha aportat al combinat català. Més enllà dels homes nascuts a la capital, Girona, –com és el cas de Granell o Ángel–, també és remarcable la presència de poblacions com Sant Martí Vell –amb Pere Pons– o Bescanó, amb Jorquera.

La Selva i el seu extens territori també han tingut un pes important en Catalunya i en aquest segle hi han tingut presència amb cinc futbolistes. En el tercer lloc del podi hi trobem empatades dues comarques amb quatre jugadors que han vestit la samarreta catalana i són nascuts en poblacions del Baix Empordà i de la Garrotxa. Per últim, amb dos efectius hi trobem la presència del Pla de l’Estany –amb Coro i Fontàs–, i de l’Alt Empordà, amb Gerard Valentín i Damià.