Retorna Catalunya
La selecció catalana retorna cinc anys després amb una golejada contra el Paraguai
El resultat va ser el premi d’una jornada de celebració
Catalunya 5 Paraguai 1
PARAGUAI:Bobadilla, Quintana (Bogarín, 80’), Fretes, Riso, Bareiro, Godoy (Arce, 83’), Veronica, Rebeca (Barbosa, 57’), Jessica, Fernández (Arce, 83’), Chamorro (Belén Riveros, 77’). CATALUNYA:Sullastres, Emma, Torrejón, Llamas, Leila, Soldevila, Vicky, Baudet, Arola, Llompart, Irina. També van jugar Gemma, Débora, Bou, Laura, Zaïra, Queralt, Meri, Fatou i Judit. GOLS:1-0 (15’) Arola Aparicio. 2-0 (32’) Cristina Baudet. 3-0 (40’) Maria Llompart. 3-1 (51’) Rebeca Melissa. 4-1 (52’) Fatou Kanteh. 5-1 (78’) Vicky Losada.ÀRBITRE:Muñoz Di Giovambattista.T.G.:Cap.T.V.:Cap.PÚBLIC:3.351 aficionats a l’estadi Palamós-Costa Brava.La selecció catalana femenina no jugava un partit des de feia cinc anys. Ahir, a l’estadi de Palamós i sota les ordres de Xavi Llorens, que s’estrenava a la banqueta, les catalanes van golejar el Paraguai, en l’amistós internacional organitzat durant aquesta aturada de seleccions. El resultat: 5 a 1, un gol per cada any que havien passat sense jugar amb la selecció.
Ahir era un dia de festa més enllà del partit. Una festa nacional. I com que en una celebració mai no hi pot faltar música, Suu va ser l’encarregada d’obrir la cerimònia amb un concert inicial. Tot seguit, es va fer la presentació de les jugadores amb els dorsals i la prèvia habitual d’un partit de seleccions fent sonar els himnes. De futbol, però, no en va faltar i de gols, tampoc. Els primers minuts van servir de tanteig. El conjunt català només havia fet un entrenament previ, ahir a la tarda.
Arribats al quart d’hora de joc, Vicky va veure bé Emma Ramírez per la dreta. Passada a l’espai i, després d’avançar uns metres, Emma la donava dins l’àrea a Arola, que va ser l’encarregada d’acabar-ho i obrir la llauna.
Celebrat el primer gol, en el minut 17:14 la grada va corejar la paraula independència, mentre, al terreny de joc, Catalunya dominava però no feia treballar gaire la portera paraguaiana. En el 32’, va arribar la segona diana. Retallada d’Arola que deixava a terra Bareiro i la passava a Irina Uribe que, d’esperó, posava la pilota a l’àrea per a Cristina Baudet i al segon intent la feia entrar.
I, com que diuen que no n’hi ha dos sense tres, va arribar el tercer gol de les catalanes, firmat per Maria Llompart. Cristina Baudet va veure la jugadora del Vila-real sola i li va concedir una passada filtrada que Llompart, en una bona desmarcada i veient la portera avançada, va fer anar picadeta per sobre de Bobadilla fins al fons de la xarxa. Les visitants van tenir un parell d’ocasions, però totes van acabar en mans de Sullastres. Abans de marxar al vestidor, pràcticament totes les jugadores que eren a la banqueta van sortir a escalfar.
Després de la represa, sabent que la freqüència dels partits de Catalunya no és gaire alta, Xavi Llorens va voler fer jugar a tothom, i de les que havien sortit titulars a la gespa només quedaven Leila Ouahabi, Marta Torrejón i Irina Uribe.
Tot i que les catalanes van acabar sent molt superiors, el Paraguai va fer el seu primer i únic gol tornant del descans. Primer, van avisar amb un xut de falta directa de Jessica Martínez, del Llevant les Planes, que va acabar en mans de Gemma Font, que substituïa Sullastres en la segona meitat. I, un minut després, va anotar la diana Rebeca Melissa. Catalunya, però, encara tenia molt a dir. Amb 3.351 aficionats a les grades de Palamós, les de Xavi Llorens no volien decebre. I aviat Fatou Kanteh va fer el quart. La banyolina, que havia entrat en la segona meitat, va aprofitar la centrada de Meri Martorell i, de primeres, va signar la quarta diana de les catalanes, després d’uns canvis en què va entrar Judit Pablos, l’última jugadora que faltava a la banqueta per tenir minuts. Arribats a la mitja hora de partit, la històrica del Barça i ara jugadora del Brighton Vicky Losada va voler sumar-se a la festa. Després d’una bona jugada col·lectiva, trepitjant la pilota i superant la portera, Losada va marcar el gol que feia cinc, com les barres de la polèmica samarreta que lluïen les jugadores.
Ja no hi va haver temps per a més, com a mínim de joc. Per al que sí que va haver-hi temps va ser per celebrar i per a la imatge habitual al final dels partits femenins, en què les jugadores es fan fotos amb tothom i firmen autògrafs a tort i a dret. Festa nacional, en què elles van tenir el poder i no els va faltar el nivell de les jugadores de renom que havien anat amb la selecció espanyola.