–Amb un Cata­lu­nya-Hon­du­res anem cap enda­vant o cap enrere?

—«Em sap greu dir-ho, però un par­tit com aquest no ser­veix per a res. Els amis­to­sos que vol jugar Cata­lu­nya ja no tenen cabuda en un calen­dari tan espre­mut i que­den des­vir­tu­ats. Hem arri­bat a un punt de no-retorn, en què el par­tit és ofi­cial o és inven­tat. Tam­poc han fun­ci­o­nat les solu­ci­ons. No avan­cem.»

—Però hi ha fede­ra­ci­ons reco­ne­gu­des. Ho expli­queu en el docu­men­tal.

—«És veri­tat que n'hi ha una vin­tena, però al final m'ha que­dat la impressió, par­lant amb tot­hom, que fins que Cata­lu­nya no sigui un estat sobirà en aquest ter­reny, l'espor­tiu, tam­poc ens en sor­ti­rem.»

—Quan de temps vau neces­si­tar per com­ple­tar el docu­men­tal?

—«Ens hi vam posar fa dos anys, gràcies a la pro­duc­tora Bata­bat. Jo mateix ja havia tre­ba­llat en aquest tema a través de col·labo­ra­ci­ons que havia fet en algun lli­bre, premsa i peces històriques sobre les selec­ci­ons.»

—Quin ha estat el paper de la pla­ta­forma pro selec­ci­ons?

—«No forma part de la pro­ducció, però des del pri­mer moment ens va aju­dar, sobre­tot en qüesti­ons logísti­ques perquè a la seva seu és on vam fer la majo­ria de les entre­vis­tes.»

—En aquest repor­tatge, Espa­nya fa de dolent...

—«El que expli­quem en el docu­men­tal són totes les tra­ves que ha posat l'Estat espa­nyol a les ini­ci­a­ti­ves que s'han fet des de Cata­lu­nya per tenir selec­ci­ons pròpies, sobre­tot a par­tir del cas del pati­natge.»

—El veu­rem en la tele­visió pública?

—«És un docu­men­tal d'interès gene­ral. Fins i tot podria interes­sar qual­se­vol altre país perquè demos­tra­ria la força espor­tiva de Cata­lu­nya.»

—En les entre­vis­tes hi ha algu­nes absències nota­bles, sobre­tot de la part espa­nyola.

—«Lis­sa­vetzky, direc­ta­ment, es va negar a par­lar. A última hora vam haver d'anul·lar un viatge a Madrid, on havíem de gra­var els res­pon­sa­bles d'esports del PP i el PSOE. Es van fer enrere. M'ima­gino quina era la raó, però no ens en van donar cap.»

—Hi ha alguna notícia sobre la pos­si­ble data d'emissió?

—«Enmig de la cam­pa­nya elec­to­ral era difícil que es veiés perquè és un pro­grama que fa referència als esports, però també a la política. Era sus­cep­ti­ble de pro­vo­car certa inco­mo­di­tat en alguns grups polítics.»

—Però la recla­mació de les selec­ci­ons és majo­ritària?

—«Que això està per sobre de tots els par­tits ho demos­tren les 500.000 fir­mes de suport que va pre­sen­tar la pla­ta­forma el 1997.»

—L'acti­tud del govern espa­nyol ha estat sem­pre tan into­le­rant?

—«El pro­blema és que Cata­lu­nya ha arri­bat molt més lluny del que ells es podrien haver ima­gi­nat i per això han reac­ci­o­nat de manera agres­siva i el con­flicte s'ha fet més evi­dent.»

—Això té alguna solució?

—«En els grans esports, com el fut­bol, es podria solu­ci­o­nar amb un pacte de cava­llers. Però sem­bla que el camí més fac­ti­ble seria que Cata­lu­nya tingués el seu propi estat. Ens estal­viaríem tot això.»

—És una denúncia, tot ple­gat?

—«No denun­ciem uns fets que ens sem­blin per­so­nal­ment incor­rec­tes, sinó uns fets objec­tius i demos­tra­bles.»

—És evi­dent que el govern espa­nyol no vol per­dre el con­trol sobre la repre­sen­tació inter­na­ci­o­nal de tots els espor­tis­tes.

—«Podria sem­blar una para­doxa, però a Madrid s'han pres l'ofi­ci­a­li­tat de les selec­ci­ons cata­la­nes d'una manera més trans­cen­dent que els matei­xos cata­lans. És una qüestió d'estat i, per això mateix, com es veu en el docu­men­tal, hi han esmerçat molt d'esforç i molts diners.»

—El punt d'inflexió va ser el pati­natge. Si allò hagués aca­bat d'una altra manera...

—«Vam pecar d'il·lusos. A Miami es va donar per fet que la fede­ració ja era ofi­ci­al­ment reco­ne­guda, però fal­tava la rati­fi­cació. Ens vam dei­xar empor­tar per l'eufòria.»

—Pel que diu l'antic pre­si­dent de la fede­ració inter­na­ci­o­nal, Oli­ve­ras de la Riva, el govern espa­nyol el va pres­si­o­nar fins a límits insos­te­ni­bles.

—«Ell ha estat valent i mal­grat que no ho explica tot d'aque­lla reunió a Madrid queda clar que va rebre pres­si­ons pro­fes­si­o­nals, per­so­nals i econòmiques.»

—Què hi pot fer el nou govern amb tot això?

—«Bàsica­ment, donar un coixí legal perquè les fede­ra­ci­ons que ho vul­guin puguin ser recone

gudes sense entre­bancs.»

—ERC ha estat fins ara en el Depar­ta­ment d'Esports. Van aca­bar llançant la tova­llola en aquesta lluita?

—«Hi ha molts polítics que s'omplen la boca amb les selec­ci­ons i després no fan pas­ses deci­si­ves perquè siguin una rea­li­tat, es que­dem amb ges­tos simbòlics. Repe­teixo, neces­si­tem un marc jurídic més fort i que els par­tits s'ho cre­guin.»

—Els segui­dors de la roja veu­rien bé que Cata­lu­nya jugués un mun­dial?

—«Molts ciu­ta­dans des­co­nei­xen el fer­vor patriòtic que suposa ani­mar la teva pròpia selecció. Fins i tot els que cele­bra­ven l'èxit de la selecció espa­nyola en el mun­dial podrien sen­tir el mateix per Cata­lu­nya. Sim­ple­ment no han tin­gut l'opor­tu­ni­tat d'expe­ri­men­tar-ho.»

entRe­vista a JORDI FINES­TRES.