El seleccionador català el 2008, Pere Gratacòs, ho deia amb rotunditat hores abans d'abandonar el càrrec: «Aquesta ha de ser l'última costellada de Nadal, ja no val el cafè per a tots.» Fa exactament dos anys d'aquesta frase, posterior al matx que Catalunya va jugar contra Colòmbia (2-1), però el decorat no ha variat gaire. El 2009, l'aterratge de l'Argentina, un caramel irrenunciable abans d'un campionat del món, era una excusa per refredar les reivindicacions, però Hondures no aporta res de nou, ni futbolísticament ni tampoc en la suposada lluita per obtenir l'oficialitat. Per això és més necessari que mai que la federació catalana, de bracet de la basca, arrenqui noves promeses d'Ángel María Villar, com podria ser, per exemple, la disputa d'un campionat internacional amb dues seleccions estrangeres. Segons sembla, però, només el nom Torneig de les Nacions ja crea esgarrifances a Madrid. I Madrid continua manant.