—El partit contra Hondures va ser un èxit, un fracàs o ni una cosa ni l'altra?

—«No podem amagar el debat previ que hi ha sempre en aquests casos. Que si toca fer-lo, que si el model està esgotat, que si el rival val la pena... Tot això crema i cansa. La nostra idea és clara: si la federació vol fer un partit internacional, se li ha de donar suport».

—I què diem als que volen jugar partits oficials?

—«Si la federació no fa més coses és perquè no pot fer-les. La federació espanyola evita qualsevol progrés en el procés d'internacionalització, i per aquests partits també ha posat un mur. No dóna dates i si hi ha dates no dóna autorització. En la federació espanyola passa com en la política espanyola. Quan hi ha eleccions llavors s'hi posa bé perquè necessita els vots dels catalans, però després, un cop ha assegurat el poder, no cedeix ni un mil·límetre. En tots els afers nacionals, no només en aquest, és difícil avançar».

—La resposta va ser la que esperaven?

—«Atenent les circumstàncies, o sigui la data i el rival, ens donem per satisfets».

—Que hi fos el nou president, és un bon senyal?

—«Em va plaure especialment que el primer acte oficial d'Artur Mas fos precisament aquest partit. És una cosa d'agrair».

—Es creu el seu compromís d'implicar-se personalment en aquest afer?

—«Estic convençut que el nou govern es trencarà la cara per les seleccions i ens tindrà al seu costat per avançar. Artur Mas coneix molt bé aquest tema i sap que és difícil, però també sap que hem de persistir. Les contundents declaracions que va fer ens deixen molt satisfets».

—Josep Maldonado va dir en aquest mateix diari que calia dignificar aquests amistosos. No hem d'aspirar a alguna cosa més?

—«No és un problema de manca de voluntat sinó de dificultat objectiva. Tenim la federació espanyola, per una banda, i els clubs espanyols que no cedeixen jugadors, per l'altra. Moltes seleccions, a més, no volen jugar contra una selecció que no està reconeguda. El marc general no ens ajuda, tot i que qualsevol torneig de l'estil d'una copa de les Nacions ens ajudaria més».

—El PP ja ha qualificat el partit contra Hondures d'aquelarre independentista.

—«El sentiment respecte de les seleccions catalanes és transversal en la societat catalana. Evidentment tots els independentistes volen seleccions reconegudes. Això és com la llengua, i hi ha estudis que confirmen que hi ha un 80 per cent de la societat catalana que vol seleccions reconegudes. Aquest sentiment, com amb la llengua, és molt ampli fins i tot entre la gent que té simpatia i dóna suport a la selecció espanyola».

—Amb els estatuts a la mà, la FIFA tampoc ens pot reconèixer?

—«Els estatuts es van canviar a proposta de la federació espanyola, però hi ha moltes seleccions nacionals que no són d'estats. Si la federació catalana no en tingués una altra en contra, el reconeixement seria factible. El que tenim clar és que en futbol català hi ha una unanimitat clara sobre els beneficis que suposaria un reconeixement internacional».

—Consideren que els responsables d'esports que ara deixen el govern han abandonat la lluita pel reconeixement?

—«Les relacions amb ells són ara nefastes des que van decidir que les prioritats del departament eren unes altres. Estaven més preocupats per gestionar altres coses. Si treballaven deu hores al dia, en dedicaven una a la setmana a les seleccions, i així no podem avançar. No volíem fer públic aquest distanciament perquè això no servia per sumar esforços. Els havíem pressionat perquè hi haguessin canvis, però no ens n'hem sortit. M'imagino que ells, al final, també van quedar escaldats amb tot aquest tema».

—Per això aquest any no hi ha hagut premi President Companys?

—«No teníem pressupost i al mateix temps la secretaria general de l'Esport va crear, sense consultar-nos, un premi similar en les mateixes dates. No vam dir res perquè vam preferir no fer-ne sang».

—Lluitar pel reconeixement internacional comporta un cost econòmic. En temps de crisi, el nou govern hi invertirà?

—«És un cost econòmic que el país ha d'assumir. La repercussió de tenir seleccions té un preu, tot i que és ínfim dins el pressupost global. Ara algunes federacions ja reconegudes es troben desemparades i hi ha un cert descontentament. Va costar molt que fossin reconegudes i ara veuen que el seu esforç pot quedar en no-res. Això el país no ho pot acceptar».