Sis mesos després de la seva marxa al Roma, Bojan tenia moltes ganes de tornar a evocar els grans moments que ha passat vestint la samarreta de Catalunya. Malgrat que ahir va faltar el gol, el davanter de Linyola va agradar, i de valent, als més de 35.000 espectadors que van assistir ahir a l'estadi Lluís Companys. Va ser designat el millor jugador del partit per tots els periodistes, també va ser el segon jugador català (després de Fontàs) que més minuts va disputar (60) i, a més, va ser notablement ovacionat per l'estadi quan va ser substituït per Albert Puigdollers. Quan Catalunya ha jugat, Bojan mai no ha fallat i ahir no va ser una excepció. Va demanar un permís expressament al seu club i és l'únic seleccionat per Cruyff que no juga actualment a Catalunya, i és que el davanter sempre ha tingut en la selecció nacional, un lloc preferent. Guanyat amb suor, a còpia de gols i amor pel país.

Tunísia va respirar alleujada quan, en el minut 60, Cruyff va decidir donar-li descans. Estava sent un autèntic corcó en la defensa visitant, ja que va disposar de gran part de les ocasions que va tenir Catalunya per guanyar el partit. Com si tornés a un passat no gaire llunyà però alliberat de pressions innecessàries, ahir va estar especialment actiu i va combinar molt bé amb Cesc i Xavi, que dibuixaven les seves desmarcades al cap per transformar-les en oportunitats perilloses. A la davantera, en la primera part va ser l'equilibri perfecte entre la fam de gol de Sergio García i la timidesa de Coro, i se'l notava molt còmode portant també la veu cantant en la pressió, una de les seves especialitats. A més, es va encarregar de donar la profunditat necessària a l'equip perquè pogués crear a partir dels tres quarts de camp. El linyolenc s'oferia per tornar a combinar amb el mig del camp, sobretot en la segona meitat, en què Catalunya va crear moltes més ocasions.