Dir que la llei de l'esport de Catalunya va rebre ahir l'aval del Tribunal Constitucional pel que fa a la representativitat de les seleccions catalanes seria dir massa. En efecte, el tribunal assegura que l'article 19.2 de la llei catalana, que diu que les seleccions nacionals tindran representativitat en l'àmbit suprautonòmic, és “constitucional”, si bé acaba afegint un matís que condemna les seleccions catalanes a l'ostracisme. I és que els equips catalans tindran via lliure només en aquells esports en els quals “no existeixin federacions espanyoles i que, en cap cas, s'impedeixin o pertorbin les competències de l'Estat de coordinació i representació internacional de l'esport espanyol”.

Tornem a ser al cap del carrer. Contra Espanya, no s'hi juga. A efectes pràctics, la sentència del Tribunal Constitucional no tindrà cap transcendència, atès que les seleccions catalanes ja competeixen internacionalment en esports sense federacions espanyoles, com ara el corfbol i el pitch & putt, entre d'altres (vegeu el quadre de la pàgina següent). La sentència entra en conflicte amb les normatives internes de les federacions internacionals, que són entitats privades lliures d'acceptar les seleccions que vulguin. També és cert, però, que moltes d'aquestes federacions, si més no algunes de les més importants, escullen els seus membres segons la norma de la carta olímpica que diu que en els Jocs només hi poden participar les seleccions dels “estats independents reconeguts per la comunitat internacional”. O el que és el mateix, aquesta norma tanca la porta al reconeixement de qualsevol nació sense estat.

També és possible arribar a casos més extrems, per tal de tallar les ales de les seleccions catalanes. Només cal recordar l'episodi de la Federació Internacional de Patinatge a Fresno, el 2004. Després de ser acceptada provisionalment, la federació catalana va ser víctima del joc brut i les martingales de la federació i les autoritats espanyoles, que van influir decisivament perquè els catalans en fossin finalment expulsats.

La sentència del Tribunal Constitucional significa que a l'esport català només li queda una sortida per a la seva expansió internacional: la independència de Catalunya i el reconeixement de les Nacions Unides. Tant la secretaria general de l'Esport com la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes van assegurar ahir, després de conèixer la sentència, que estudiaran la possibilitat de presentar recursos davant “instàncies supraestatals”. Un esforç lloable, per bé que la capacitat de maniobra de l'esport català en el marc actual és cada cop més reduïda. Ho tenen ben collat.