Igual d'il·lusionat, però amb una mica més de responsabilitat, perquè el primer cop et deixes embriagar una mica per la il·lusió del debut. Només juguem un cop l'any i se n'ha de gaudir.

Sí, aquest és un al·licient afegit. L'estadi de Cornellà ja és una cosa molt nostra i és diferent que el Lluís Companys. Els periquitos que hi van habitualment ja saben que és un molt bon escenari per gaudir del futbol. Esperem que la gent respongui i que el camp s'ompli.

I tant! No podem dir que serà el mateix quan ell hagi marxat. Quan parlem de futbol, introduir l'element Johan Cruyff diu molt. Per nosaltres és un orgull que ens pugui entrenar, ni que sigui una estoneta. És molt interessant compartir un moment molt maco de futbol amb ell, que ho ha fet tot en el món del futbol. Cruyff és una figura internacional i segurament hi haurà un abans i un després del seu pas per la selecció.

Cruyff és una variable que fa que la il·lusió augmenti molt, i un argument futbolístic potent, però qui ens crida a tots plegats és la selecció. Hi sigui o no hi sigui, el compromís dels jugadors es mantindrà molts anys.

És un orgull, perquè sóc d'aquí: hi he nascut, hi he crescut, m'hi he format com a futbolista i sóc conscient de la força que té la selecció catalana. Això, a més, pren més força quan veus el nivell futbolístic tan alt que hi ha.

És molt possible. Si estàs una mica al dia de la situació política i social actual, aquest duel és un espai perquè la gent mostri el que sent. Hi haurà molts ulls mirant l'estadi, l'afició s'expressarà com consideri oportú i dirà moltes coses: serà un bon lloc per fer-se sentir i per escoltar.

Jo sóc partidari de crear una línia divisòria, perquè nosaltres ens hem guanyat la nostra posició sobre el camp, com a futbolistes, i no pas com a opinadors. Això, però, no vol dir que en el moment en què estiguem sobre la gespa, la gent aprofiti, amb tot el seu dret, per expressar el que consideri que ha de dir. Si pot ser amb una sola veu, encara millor, perquè s'estaran dient moltes coses.

Si arriba el moment en què la selecció obtingui aquest reconeixement i em criden, jo estaré encantat d'anar-hi.

I tant, si hi ha arguments perquè la selecció catalana no competeixi a nivell oficial no són pas futbolístics. Només cal veure els noms de la convocatòria... Òbviament, quedem un dia determinat per jugar, sense entrenar, i això fa que hi hagi limitacions com a equip. Imagina't si ens preparéssim, amb els jugadors que hi ha...

Jo mai no diré el contrari del que digui Johan Cruyff (somriu).

Pel seu futbol i els jugadors que té, preveiem un joc exigent físicament. Serà un partit molt intens. Això sí, tal com és el mister, la manera com treballin no és tan important, el que importa és que apliquem la filosofia futbolística que Cruyff a imprès sempre als seus equips.

Ells no vénen pensant a fer un partidet: voldran disputar la victòria i, els que tinguin menys minuts miraran de demostrar al seleccionador que hi tenen un lloc. En tot cas, el que importa és que el duel sigui una bona festa futbolística.

Si s'ha d'acomiadar, quina millor manera que guanyant? Tant de bo li puguem brindar un bon acomiadament, perquè se'l mereix.