L'esportista d'elit més polític es declara independentista
i d'esquerres

Oleguer Presas és segurament l'esportista d'elit català que té un perfil més polític. Oleguer no entén el compromís nacional deslligat de la recerca de la justícia social, per la qual cosa defensa un profund canvi de sistema polític, social i econòmic. Per això, més enllà de la clara vinculació amb els objectius de país –declaradament independentista i defensor del concepte de Països Catalans–, és un esportista profundament vinculat als moviments socials, tant des del punt de vista local com nacional, i també amb una clara vocació internacionalista, ja que s'ha mostrat solidari amb lluites d'arreu com ara les d'Euskal Herria, el nord d'Irlanda, Palestina i Chiapas.

Sempre ha mantingut el contacte amb els col·lectius de la seva ciutat, Sabadell, fins i tot quan ja era una figura internacional com a jugador del Barça. Això li ha comportat una relació poc amistosa amb els responsables municipals, que els grups amb què es relaciona Oleguer acusen d'autoritaris i en critiquen les seves polítiques urbanístiques i econòmiques. La tensió va arribar fins a tal punt que en les protestes pel tancament d'un local social, el Bemba, Oleguer es va veure implicat en una demanda judicial de presó per uns suposats enfrontaments amb la policia local.

Ja en l'àmbit nacional, el seu suport a la CUP l'ha portat a presentar-se a les darreres eleccions en un lloc simbòlic a la llista de Barcelona.

El millor exemple del fons polític del personatge es pot trobar en el seu llibre Camí d'Ítaca –ara que s'ha fet tan popular l'expressió, ell ja n'era precursor–, escrit juntament amb Roc Casagran. El relat de les celebracions pel títol de lliga que va guanyar amb el Barça la temporada 2004/05 es transforma en un ideari polític contundent. Allà on altres veien la Diagonal plena d'aficionats, Oleguer hi veu una avinguda presa per catalans i catalanes on dècades enrere “van entrar els exèrcits franquistes que van ocupar el país amb la dictadura feixista”. Allà on la majoria veu rètols comercials al pas de la victoriosa rua blaugrana ell hi veu “consumisme”, i en passar per davant les immobiliàries no deixa de pensar en l'especulació urbanística i els amics que no poden aconseguir un habitatge digne. Amic dels seus amics, ha procurat mantenir-los també en arribar al cim de la seva carrera. Com recorda el patiment de la gent de Sarajevo o el Sudan mentre fa un al·legat antiimperialista entorn de la guerra a l'Iraq.

Oleguer Presas ha guanyat molts partits, però és d'aquells que sap que la victòria final, la més important, encara ha d'arribar i cal continuar lluitant-hi.