No recomana als esportistes d'elit que facin el mateix perquè se'ls acabarà la carrera esportiva

El setembre del 2003 Ivan Tibau i Ragolta era a Andorra en una concentració de la selecció espanyola d'hoquei sobre patins, preparant el campionat del món A que s'havia de jugar a Portugal. Era una de les peces importants, cabdals, d'aquell equip, però en va ser expulsat, foragitat, d'un dia per l'altre, sense que a dia d'avui, gairebé deu anys després, n'hagi rebut cap explicació. Tampoc fa falta. Fa una dècada, com ara, proclamar la voluntat de defensar la samarreta de Catalunya es castigava.

Tibau ho recorda amb nitidesa: “Vaig respondre a un periodista que em va preguntar amb qui preferia jugar en igualtat de condicions, si amb Espanya o amb Catalunya. Li vaig dir que, en igualtat de condicions, preferia jugar amb Catalunya i l'endemà estava expulsat de la concentració a Andorra. Sense cap explicació. No em va semblar correcta la reacció i vaig decidir no tornar a jugar més amb la selecció espanyola.” I així ha estat.

Per descomptat que mai no ha rebut ni el més mínim gest d'agraïment per la seva contribució decisiva als èxits internacionals de la selecció espanyola. No hi ha hagut, ni s'espera, cap acte, gest o paraula de reconeixement de part de la federació espanyola de patinatge, o d'algun responsable polític de l'esport espanyol. Tant li fa que un gol seu servís perquè Espanya guanyés, dos anys abans, en la tanda de penals de la final, el mundial de l'Argentina disputat a San Juan de la Frontera. O que en el seu palmarès hi figurin dos campionats d'Europa.

Malgrat el càstig immediat de què va ser objecte, no es penedeix de la decisió que va prendre. “Va ser una experiència que va marcar definitivament la meva trajectòria esportiva. Va ser una decisió ferma i, si m'hi tornés a trobar, la tornaria a prendre. Deu anys després, me'n sento orgullós. De fet, em va permetre guanyar més tard un mundial amb Catalunya.”

Efectivament, l'any següent, el 2004, Catalunya va guanyar a Macau el campionat del món B, amb Ivan Tibau com a capità i jugador destacat. La vigília de Nadal del 2007, amb 34 anys, va decidir deixar la selecció catalana i, al final de la temporada 2007/08, es va retirar havent guanyat, en competicions de clubs, tres copes d'Europa, dues supercopes d'Europa, una OK lliga i una copa del Rei.

Se sent orgullós de la decisió que va prendre, però no desitja per als altres el preu que va haver de pagar i creu que no els hem de demanar que es defineixin. “No recomano als esportistes d'elit que facin el mateix que vaig fer jo. Se'ls acabarà la carrera esportiva, que és molt curta. Les coses clares. Avui per avui, si volen estar al primer nivell, han de competir amb Espanya. No els podem posar entre l'espasa i la paret. Ara, si algú es pronuncia voluntàriament, perfecte.”