Catalunya amateur va quedar a tan sols un pas de la glòria en la fase final de la copa de les Regions, en què va deixar escapar el títol en els penals contra el Vèneto. Dit així, en calent, pot semblar que la fase final de la competició hagi estat una decepció. Si es mira el bagatge de la selecció en perspectiva, però, la cosa canvia. Dissabte passat, el conjunt català va tancar amb el subcampionat un cicle memorable, en què els de Toni Almendros van fer història en dues ocasions: van ser proclamats campions estatals per primera vegada i van arribar a la fase final, un privilegi que tan sols han tingut vuit blocs.

Només un procés imprevisible com el dels penals va desequilibrar en la final. I ho va fer d'una manera injusta, atesos els precedents. Catalunya es va plantar en el partit determinant després de dos anys d'alegries, en què va comptar gairebé tots els seus enfrontaments per victòries. L'equip amateur, de fet, va viatjar al Vèneto havent guanyat tots els duels que havia disputat des que la competició va començar, a finals del 2011. Un cop en la fase final, la bona línia va continuar i els de Toni Almendros tan sols van deixar escapar la victòria en dues ocasions: el segon partit (2-2) i la final (0-0). En el cara o creu contra el Vèneto, de fet, la selecció va quedar sense marcar per primera vegada en els onze enfrontaments que havia disputat, una llosa que va acabar sentenciant la quadribarrada.