Abraçades amb jugadors del Barça abans de començar una entrevista a la televisió, moltes aparicions en la primera línia mediàtica i un constant contacte amb l'elit del futbol. Tot això ha obert les portes a Gerard López Segú (Granollers, 1979) de la banqueta de la selecció catalana. Succeirà Johan Cruyff, un home que va marcar els inicis de la seva carrera com a jugador i que també ho fa en la incipient carrera com a tècnic. El Flaco el va dur al Barça juntament amb una generació irrepetible de jugadors granollerins i ara Gerard, que de jugador sempre va dur el 14 com a homenatge, segueix els seus passos a la banqueta de la selecció catalana absoluta. Onze anys només tenia Gerard quan Johann Cruyff i Tonny Bruins Slot, entrenador i ajudant del Barça aleshores, es van enamorar d'ell en un partit amistós i se'l van emportar al Barça. Aquell era el millor Granollers que ha vist mai la ciutat vallesana en alevins. Allà Gerard va començar una carrera que va acabar prematurament.

Amb disset anys va enlluernar la segona divisió en un Barça B on va acabar la temporada 1996/97 amb deu dianes. En vista que el Barça no apostava per ell en el primer equip en una etapa molt convulsa en el conjunt blaugrana, el seu germà el va començar a moure i va trobar lloc al València, que el va cedir a l'Alavés. Jorge Valdano es va obsessionar amb aquell noi que dominava el joc aeri com pocs, amb una tècnica exquisida; un ganivet arribant des de la segona línia. Totes aquestes característiques les va saber explotar perfectament amb vint anys en un dels millors València que es recorden. Aquell equip dirigit per Héctor Cúper és recordat per haver arribat a la final de la Champions, per haver-se classificat tercer en la lliga i per haver fet la guitza al Barça moltes vegades.