Ha estat molt intensa. Ja he tingut un parell de reunions amb Sergio González [el tècnic adjunt] per perfilar la llista. Volem posar-nos a treballar ja i coordinar-ho tot nosaltres, trucant als clubs i als jugadors. D'altra banda, també vaig tenir una presa de contacte amb la selecció amateur en l'amistós que va disputar a Granollers i he estat un parell de cops a la seu de la federació per abordar diversos aspectes de l'organització del partit.

Sí, moltíssim. És un honor, un plaer i un privilegi tenir aquest càrrec. Encara que hi hagi gent que digui que només és un partit, aquesta cita m'il·lusiona, pel que suposa poder portar part dels millors jugadors del món.

Sí, havent fet només una llista mental ràpida, em surten uns 40 jugadors d'un nivell de potència mundial. Sóc un privilegiat. Cal pensar que, més enllà dels futbolistes que tenim jugant aquí, hi ha catalans de nivell arreu. Tindré un maldecap per fer la convocatòria!

Això és el que tots ens preguntem. Seria una superselecció. De moment, però, hem de tenir els peus a terra i deixar que els polítics vagin fent la feina i els passos adients.

Som realistes i, si ha de ser un amistós, no hi podem fer gaire, perquè això no depèn ni de mi ni dels jugadors. Jo estic molt content que els futbolistes acudeixin a la llista, i vindran il·lusionats, com ho feia jo, ja que és un partit especial. Entenc que tenen altres compromisos i, avui dia, molts han de defensar la selecció espanyola, que està en un gran moment.

Si es pot decidir, els futbolistes ho faran amb més naturalitat que en qualsevol altre àmbit com ara la política. A més, serà senzill: blanc o negre.

Són hipòtesis i supòsits i és complicat de dir què hauria fet en el meu dia. En tot cas, m'hauria agradat tenir l'oportunitat i la llibertat d'escollir. Tant de bo un dia sigui normal triar el que un vol ser.

Més que il·lusió, noto una certa responsabilitat extra, perquè són temps importants per a la nostra terra. És un honor ser el seleccionador ara. L'11 de setembre vam veure un acte increïble amb la Via Catalana. El següent esdeveniment en què la gent es pot reivindicar i que té una difusió internacional és el partit de la selecció.

Al centre de Barcelona. Vaig sortir amb el meu nen petit i, tot i que no em vaig poder enllaçar a la Via, vam anar a fer una volta i vam estar a la plaça Catalunya, amb tota la gent. El meu fill estava encantat i jo intentava explicar-li-ho tot, malgrat que encara és massa petit per entendre tot el que passa a casa nostra. Va ser un dia molt especial. Tots els 11 de setembre ho són, però els dos últims es recordaran per molt de temps.

Sí, és importantíssim, perquè aquest és el mirall que tenim perquè tot el món ens vegi. Si formem una selecció de jugadors internacionalment coneguts amb la samarreta quadribarrada, aquesta imatge es veurà arreu del planeta. Ja que de vegades no ens deixen expressar de manera lliure i democràtica, fem-ho com puguem. L'11 de setembre va ser la Via i el 30 de desembre ha de ser el futbol. Ho hem de fer important.

I tant! Això fa que ser el seleccionador sigui un doble honor: pel fet d'ocupar aquest càrrec i pel fet de ser el tècnic posterior a un mite com Cruyff. En Johan és una persona insubstituïble i un referent mundial del Barça, del futbol i també de la selecció catalana en els últims anys. Tinc una bona relació amb ell, ha estat un ídol i ho continuarà sent. Tinc el llistó molt alt i tant de bo pugui seguir la seva línia.

Hi tinc una relació que ve de quan érem jugadors i que hem mantingut. De fet, ens vam acabar de treure el carnet d'entrenadors junts. Vull que, més que un segon entrenador, sigui el meu adjunt i que formem un tàndem. A més, està vinculat a l'Espanyol i així ens assegurem que els dos clubs catalans de primera estaran representats.

M'agradaria molt implicar-me en la selecció amateur, configurada amb jugadors de tercera divisió, i ja he tingut el plaer de conversar amb ells aquesta setmana. Vull que vegin que formo part de tota la família de la federació i que estic a la seva disposició per al que em necessitin. Espero que el vincle sigui fort i tinc la intenció de potenciar la figura del seleccionador més enllà d'un sol partit a l'any.

Sí. De fet, amb un dinar en vam tenir prou per saber que tenim la mateixa línia de pensament i de treball. Sóc jove i he deixat el futbol fa relativament poc, tot i que hi continuo vinculat. A part de la meva tasca d'analista tècnic a TV3, segueixo el futbol català de manera especial. Els meus millors amics són Oriol Vila (capità del Granollers), Albert Pugidollers (Badalona), Alberto Manga (Santboià), Enric Pi (Llagostera) i Antonio Hidalgo (Sabadell). Els segueixo i no és gens estrany que vagi a veure un Unificació de Llefià-Granollers o un partit del Sabadell. Conec el futbol català, i m'agrada seguir el seu dia a dia.

M'agradaria disposar de futbolistes dels equips catalans de segona A. No sé si algun jugador de la selecció amateur o de tercera m'arribarà, perquè s'ha de tenir en compte que la llista serà curta, de 20 o 22 homes, i com he comentat podria portar 40 futbolistes que estan en un gran nivell. En tot cas, ha de quedar clar que el meu compromís amb el futbol català és màxim i total.