Europa espera a l'horitzó
Catalunya, a punt. La selecció amateur marxa a Segovia, on demà disputarà contra Múrcia la semifinal estatal de la copa de les Regions, el penúltim escull abans de la fase continental
Aquest matí, ben d'hora, els divuit jugadors que formen la selecció catalana amateur agafaran l'autocar direcció a Segovia amb una idea entre cella i cella: competir a Europa després del subcampionat de l'estiu passat al Vèneto. Per alguns d'ells això d'agafar l'avió no seria res nou, però precisament per això hi ha fam. Repetir una experiència com la que van viure a Ucraïna i a Itàlia és un caramel molt dolç. També hi ha onze homes que no han jugat mai lluny de l'Estat amb la selecció i la motivació per a ells és igualment enorme. Sigui com sigui, per parlar d'Europa cal anar a pams. Hi ha dos esculls a superar i la tasca no serà fàcil, ja que el marge d'error és inexistent.
Primer caldrà superar Múrcia en la semifinal de demà, i, si aquesta premissa es compleix, després cal imposar-se Andalusia o Castella i Lleó. D'arguments per a l'optimisme n'hi ha un grapat, i el seleccionador, Toni Almendros, va exposar ahir el més potent: “Estem en un cicle en què no hem perdut ni un sol partit.” Els números són excepcionals. Des de l'inici de l'anterior edició de la copa de les Regions, Catalunya ha guanyat deu enfrontaments i tres han acabat en taules. Vaja, que tret d'un empat que portés la selecció als penals –aquí hi ha el mal record de la final perduda al Vèneto–, tots els precedents valen.
El conjunt català, que després d'exercitar-se ahir al CAR de Sant Cugat avui durà a terme una última sessió –a les sis de la tarda, al mateix escenari de la semifinal de demà–, té molt clar que serà bàsic donar continuïtat a la idea de futbol que l'ha dut a aconseguir els últims èxits. “Hem adquirit una identitat pròpia, amb un 4-3-3 amb vocació ofensiva, i no canviarem”, va afirmar ahir Toni Almendros, que ha analitzat el rival: “Múrcia és un equip fort que ha anat de menys a més i que s'ha consolidat com a bloc. Té molta velocitat i una bona mescla de veterania i joventut. La selecció és com els equips de la zona: molt complicada.”
El marge d'error és zero
Si hi ha una competició que sigui genuïnament del KO, aquesta és la copa de les Regions. Aquí, una derrota es sinònim d'eliminació. Catalunya ha demostrat moure's com un peix a l'aigua en aquest context i sap que no pot fallar contra Múrcia, una selecció que en la fase inicial va imposar-se a Ceuta (3-0) i a Astúries (0-1). Els de Toni Almendros, que en la primera eliminatòria van vèncer Aragó (1-2) i van empatar contra les Balears (1-1), juguen demà al migdia a La Granja de San Rafael. D'altra banda, a la mateixa hora, Castella i Lleó i Andalusia es disputaran l'altra plaça per a la final. El partit decisiu, amb tot, es jugarà diumenge a les dotze del migdia a Segòvia.
LA PRÈVIA
ELS RIVALS
Andalusia i Castella i Lleó es disputen l'altra plaça per a la final de diumengePutxi i Cano, els incombustibles
El cicle actual de la selecció amateur va començar el desembre del 2011 a la Vila Joiosa, en l'anterior edició de la copa de les Regions. Des de llavors, l'equip ha anat evolucionant. El fet que bona part dels futbolistes hagin acabat jugant a segona B, ha propiciat que Toni Almendros hagi anat retocant el bloc. Així, del conjunt que fa poc més de dos anys va començar a defensar la samarreta de Catalunya, ja només queden dos futbolistes: els capitans Àlex Cano (Europa) i Putxi (Manlleu). De fet, dels 18 homes que ha convocat el seleccionador, la meitat no havien jugat amb la selecció amateur en competició oficial: Denís Coch, David López, Márquez, Canadell, Padilla, Guzmán, Álex Fernández, Pedro Bilbao i Josele. Això, però, no ha de minvar el potencial de l'equip, segons afirma el mateix Putxi: “La selecció ha anat canviant, però la filosofia i el tècnic s'han mantingut.A més, l'adaptació dels jugadors que han anat venint ha estat perfecta i es manté la il·lusió, fet que és clau.” D'altra banda, el mig centre del Manlleu explica quin ha de ser el seu rol i el de Cano: “L'única diferència amb els que fa menys temps que hi són és que estem per ajudar els nous que s'adaptin.”