Alegria matinera

Quan no hi ha marge d'error es juga amb tensió, i això es va notar en els primers compassos, en què no es va veure gaire futbol. La inspiració, però, va somriure Catalunya tot just començar i la selecció es va avançar en el minut 8 gràcies a Padilla, que va culminar amb un precís xut des de l'eix de l'àrea una gran acció de Diego per la banda dreta. Tot i els nombrosos canvis que ha tingut aquest bloc, es va notar que Catalunya és gat vell en aquesta competició, i va jugar amb intel·ligència: va cedir la iniciativa a Múrcia i va buscar-ho amb calma. De fet, paciència és el que van necessitar els de Toni Almendros en un grapat d'ocasions, ja que el rival es va quedar a gust repartint llenya.

El futbol agressiu, això sí, no va servir per trencar la tendència. Almenys, en la primera part, ja que, després de la represa, Catalunya es va veure desbordada per la fam dels murcians. Així, després d'un parell de bones ocasions de Diego i Guzmán que haurien pogut ser la sentència, els de Felipe Cano van assetjar Íñigo i van empatar mitjançant Ginés (63'), que va batre el porter aprofitant un córner refusat de la pitjor manera possible per la rereguarda catalana. Llavors van arribar els pitjors minuts de l'equip de Toni Almendros, que va ser sotmès per un rival que anava amb una marxa més. Això sí, quan tot es veia més fosc, ja en el temps afegit, Josele va avançar de nou Catalunya culminant, amb molt de suspens, una bona jugada de Pedro Bilbao, que va recuperar una pilota a la banda. Era el minut 91 i, si l'avantatge s'administrava bé, la victòria no s'escaparia. Els catalans, però, en comptes de jugar amb seny, van jugar amb foc i es van acabar cremant. Així, dos minuts després, Andrés va tornar a empatar aprofitant un altre cop la falta de contundència al darrere.

La història a partir de llavors és ja ben coneguda: l'ahir porter suplent, Segovia, va dir a Íñigo abans de la tanda: “Tu tranquil que aturaràs tres penals.” Dit i fet, el seu company volia ser el protagonista i no el va decebre.