Sí, evidentment. Jo crec que fer la consulta és importantíssim per decidir el nostre futur democràticament i el meu vot seria per la independència, clarament.

Jo porto Catalunya al cor des de sempre. Això va fer que el dia que vaig decidir deixar de jugar amb Espanya, que va ser una decisió important, també hi hagués problemes. Hi va haver molta crítica, però va ser la meva decisió i no va ser només pel meu sentiment de catalanitat, hi va haver altres factors que van influir en la meva decisió.

Entre Catalunya i Espanya sempre hi ha molta polèmica, bàsicament política. Jo sempre he tingut la meva opinió. Ho tinc clar i dic que sóc català primer, però evidentment també respecto la gent que té una opinió diferent. En principi, jo sempre deixo clar d'on sóc i què sóc. Fins i tot quan vam guanyar la Premiership anglesa, el 2006, vaig portar la bandera catalana com una manera de reivindicar que fins allà havia arribat jo, català, tot sol i sense l'ajuda de ningú.

Evidentment. A Anglaterra vaig notar que la gent tenia més interès en nosaltres. En l'àmbit del rugbi, sempre hem tingut una forta influència catalanista a través de la USAP de Perpinyà i això sempre m'ha ajudat a explicar d'on era, que la gent entengués la meva cultura. Però ensenyar la bandera va fer que molta més gent entengués d'on era exactament i les diferències amb altres llocs d'Espanya.

No ho sé exactament ni he conegut cap cas concret. Una de les coses que passaven quan jo era més jove és que tu com a esportista et vols desenvolupar internacionalment, perquè és una manera d'arribar al més alt nivell. Malauradament, no ho podíem fer amb Catalunya i hi havia molta gent que ho havia de fer amb la selecció espanyola, però no tens tota l'ànima plena quan jugues amb la selecció espanyola i aleshores no et pots desenvolupar al màxim. Hi ha gent que potser ha hagut de jugar amb la selecció espanyola sense que fos el seu gran desig per poder-se desenvolupar esportivament al màxim. Ho respecto també, però en el meu cas va arribar un moment que a mi la selecció espanyola no em donava res. Hauria estat molt millor fer-ho amb la selecció catalana, evidentment.

Home, jo crec que és una de les maneres més ràpides. En el cas del rugbi, hem argumentat moltes vegades que hem de ser membres de la federació internacional i sempre ens ho han tirat enrere. No sé quina és la manera més ràpida, però si ho és la independència, molt millor.

Hi ha molts factors que influeixen en el desenvolupament esportiu de cada país. Els diners, el nivell de les lligues... A través de les escoles es podria fomentar un bon desenvolupament, amb l'incentiu que els nous jugadors podrien formar part de la selecció. L'esport no només dóna notorietat social, sinó que també dóna un bon desenvolupament personal. Evidentment, arribar a tenir una selecció pròpia que pugui representar tots aquests valors i que els nens la puguin admirar seria increïble. Amb el meu germà, que també juga a rugbi i viu a França, sempre hem parlat que seria una cosa gran poder ajudar l'esport català en un futur.

Després de molts anys a Anglaterra per la meva ocupació esportiva, ens vam traslladar perquè la meva dona és sueca. Ara mateix estic treballant de preparador físic i ajudant nois joves i adults en el seu desenvolupament esportiu. Aquí l'hoquei gel és l'esport estrella, però també hi ha bàdminton, esquí... El rugbi també hi és present; jo entreno un equip, però és molt minoritari. A més, estic creant una empresa a Suècia que s'encarregarà de portar executius a Catalunya a fer-hi activitats esportives i això també és una manera d'ensenyar d'on sóc i el país que estimo, i així tenir una relació entre els dos països.

La gent sap el que està passant, hi ha notícies i cada vegada se'n saben més coses. Jo sempre ho he vist complicat, però les coses s'estan fent bé. Jo desitjo i espero que puguem arribar a tenir un passaport català; esperem que entre tots plegats ho puguem aconseguir.