Sí, em sembla que votar és un dret democràtic que tenim com a poble i com a nació que som. Considero que aquest corrent nacionalista i independentista ha anat creixent en els darrers temps per coses que creiem que no tenim o que se'ns treuen. Això s'ha demostrat amb la manifestació de l'11 de setembre del 2012, amb la Via Catalana de l'any passat... Considero que ha arribat un punt en què la veu majoritària del poble demana poder votar i expressar-se lliurement. Considero que no estem fent res fora de la legalitat. Hi ha gent que s'empara en la Constitució quan, en altres temes, hi passen per sobre. És un tema delicat perquè hi ha molta gent implicada, tot un poble català, i considero que els nostres responsables polítics, que també els hem escollit democràticament, han de fer tot el possible perquè tot surti bé. Per això, el meu suport total a la consulta.

És evident que sé d'on vinc, sé qui sóc i tothom qui em coneix sap que em sento català des que vaig néixer. Mon pare és d'Albacete però va créixer a Catalunya, ma mare és de Santa Coloma... Sóc català. Crec que és fàcil saber quina és la meva posició. A vegades, sent un personatge públic, havent jugat en equips de la lliga espanyola i havent estat internacional amb Espanya sembla que estigui prohibit expressar-se. Però això no és radicalitzar cap posició, simplement és confirmar un sentiment que he tingut sempre però també reconeixent que quan m'ha tocat viure a València, Vitòria i Huelva se m'ha tractat molt bé i no he tingut res en contra. El més important de tot això és intentar que hi hagi comunicació amb l'Estat espanyol des de les nostres institucions i que tothom respecti l'opinió de les altres persones.

Jo vull el millor per a Catalunya. No sé si al final d'aquest camí la solució és la independència o que se'ns donin moltes més opcions per ser un poble feliç. Escolto els debats de tots els responsables polítics per saber què és el millor. Pot ser que al final la independència no sigui el millor i hi hagi una altra via que també ens satisfaci com a poble. El que és veritat és que se'ns ha de deixar fer el camí de manera lliure i democràtica. Veig el que passa a Escòcia i, no sabem què passa en el dia a dia, però el fet que hi hagi una col·laboració del Regne Unit per poder fer la consulta és una gran diferència. Allà no se sap qui guanyarà i aquí tampoc ningú ens assegura que al novembre guanyi el sí-sí. En qualsevol cas, jo el que desitjo és el millor per a Catalunya. Ens han d'escoltar com a poble.

Sí, jo vaig debutar amb la selecció el 1999. Quinze anys després, estem en un moment més proper al fet que Catalunya pugui jugar com a selecció oficial. Que aquest moment coincideixi amb el fet de ser seleccionador és il·lusionant. Sempre he dit que quan em va tocar jugar amb Espanya ho vaig intentar fer al màxim de bé possible. Tant de bo m'haguessin donat la possibilitat de triar amb qui volia jugar. Si aquests jugadors que tenim avui dia, que són una gran generació, tenen aquesta possibilitat, serà molt bo per a nosaltres. Això és el que demanem, poder triar com a persones lliures.

Sí, segur. Ho estem veient dia a dia. En tots els àmbits de la societat, si algú aixeca la veu una mica més del compte, el critiquen. Si d'això en diuen llibertat d'expressió i democràcia, no sé on arribarem al final. Jo crec que el sentiment nacionalista ha anat creixent aquests últims temps també per això, perquè no hi ha hagut la llibertat de poder expressar-se lliurement i fer públiques les idees de cadascú.

La llàstima és que es poden fer poques coses. Per a nosaltres és limitat fer un partit a l'any i hi ha molta gent que en vol més. El jugador, si se sent català, assisteix a qualsevol acte relacionat amb la promoció de les seleccions catalanes. Si li pregunten si triaria la selecció catalana o l'espanyola, alguns diran clarament la catalana però molts diran que “ara mateix no es pot, el dia que es pogués, ja sabeu què diria”. Molts d'aquests jugadors estan jugant en altres equips de la lliga espanyola i no sempre és fàcil. Si tu et pronuncies, et pot comportar problemes.