El món de l'esport ha pres cada cop més protagonisme en el procés social pel dret a decidir que demana la immensa majoria de la ciutadania de Catalunya. I també una part definint-se a favor de la independència. De ben segur, la possibilitat de disposar d'un estat propi té com a principal factor impulsor des del món de l'esport català l'opció que les seleccions catalanes poguessin competir oficialment en les competicions internacionals, ja que ara només poc més d'una vintena han aconseguit superar el ferotge vet de les institucions polítiques i federatives espanyoles. I en cap cas, ni les reconegudes, existeix cap participació en els Jocs Olímpics, ja que la Carta Olímpica ho impedeix pel fet de no representar cap estat.

Però el fet més emocional no ha impedit que des de l'esport català s'hagin volgut presentar arguments de tot tipus, també racionals. I el principal exponent és el dels beneficis econòmics que la independència podria tenir per a un sector tan important com l'esportiu. En aquest sentit cal destacar l'estudi impulsat per la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalans titulat Impacte econòmic de la independència de Catalunya en l'esport, conclòs el mes de juny passat. Un rigorós treball liderat pel professor d'economia Modest Guinjoan.

El resum d'aquest treball és que el món de l'esport suposa a Catalunya un sector econòmic rellevant, amb un pes similar o superior al que té l'esport en molts països del nostre entorn, i que els guanys que suposaria la independència serien abundants i en múltiples fronts. Però només en el purament econòmic situa l'increment de volum en 176,2 milions d'euros, un valor afegit brut (VAB) d'un 7,4% més del que es genera en l'actualitat (l'estudi treballa amb dades del 2009-2010), que és de 2.396,6 milions. Segons els autors de l'estudi, cal tenir en compte que l'eliminació del dèficit fiscal porta a un increment de la renda del país i de les inversions del govern. I recorden que un creixement de l'1% de la renda equival a un increment de l'1,14 al VAB esportiu, segons un informe de la Comissió Europea de l'any 2012.

Aquesta és la principal conclusió de caràcter general, però la independència permetria al govern de la Generalitat disposar de més recursos per invertir en el món de l'esport, i òbviament directament en els esportistes, especialment en els d'elit, que rebrien més beques i ajudes. L'altre gran beneficiat seria el teixit federatiu, ja que les federacions disposarien de més recursos provinents de patrocinadors i drets de televisió que ara es queden majoritàriament les federacions espanyoles, fins i tot quan la majoria dels esportistes de la selecció són catalans, com en el cas de l'hoquei o el waterpolo. L'informe de la Plataforma ha estudiat un cas concret molt representatiu, com és el de la Federació Catalana de Futbol. L'economista Borja Rovira avalua en un increment exponencial de 4 o 5 vegades més el seu pressupost actual.

I finalment, en l'aspecte econòmic també les empreses del sector com ara les productores de material esportiu i de serveis relacionats amb l'esport tindrien beneficis que deixarien de veure's afectades per fluctuacions sobtades de la demanda exterior.

En definitiva, a un esportista li surt a compte la independència perquè tindria moltes més possibilitats de ser internacional i de tenir èxit, ja que es preveu que la mitjana de medalles catalanes en els Jocs Olímpics passi de les 5,4 actuals a 7,3. I dels 77 esportistes catalans participants en els Jocs ara passarien a 125. I al país també, perquè l'esport català difondria la marca Catalunya i tindria una major solidesa com a sector econòmic important del país.